¿Obedientes al miedo o la verdad?

            Así resumo el Evangelio, pregunta que, estoy seguro, Jesús también se hizo en su humanidad ante Herodes, ante Pilato, ante la muchedumbre del pueblo: ¿dejar de actuar por miedo? ¿dejar de hablar por miedo? ¿dejar de vivir y de decir la verdad por miedo? No nos engañemos, toleramos tantas cosas, tantas deformaciones por miedo, porque una cosa es el respeto, el acoger a cada persona, y otra bien distinta es la imposición. Reconozcámoslo, por miedo, no por respeto ni por libertad de pensamiento, cedemos ante las imposiciones muchas veces de las mayorías. Ese miedo al ser criticado violentamente, ese miedo a no ser aceptado, ese miedo a sentirte minoría insignificante, ese miedo a ser tildado de todo menos de humano … ese miedo si bien parece salvar el cuerpo, termina matando el alma y de qué manera. 

            El cristiano no se alimenta del miedo si no de un amor a la verdad y de una confianza, necesariamente heroica en Dios, que lo hace ser, también necesariamente, visible y profético. Visible significa actuar desde lo que creo y ser profético es la consecuencia de ser un cristiano visible, significa que encontraré siempre contradicción. Pero esa contradicción vivida sin ideologías y sin rencores personales es buena, porque ayuda e interroga a los demás. Este es el sentido de la primera lectura, donde el profeta Jeremías es perseguido por sus amigos: “…lo abatiremos, lo cogeremos y nos vengaremos de él.”

            Vuelvo a formular la pregunta: ¿obedientes al miedo o la verdad? Es fácil de responder. El cristiano no está hecho para vivir escondido, sino para ser visible. “Lo que os digo de noche decidlo en pleno día, y lo que escuchéis al oído pregonadlo desde la azotea” (cf. Mateo 10, 26-30). “Lo que os digo de noche y al oído”, es decir, lo que el Señor Jesús nos transmite en fe en esos momentos de intimidad nuestra con él, eso  no es para nosotros, sino que es para hacer un servicio a este mundo. Hoy me pregunto, ¿soy un cristiano visible o un cristiano escondido? Católicos visibles, parroquias visibles… La verdad de Dios en su grandeza, bondad y belleza, cuando se muestra sin vergüenza, tiene la infinita capacidad de seducir y de atraer.           + Mn. Andrew Llanes Amaro

Sal i Llum

         El cant és un canal de comunicació molt potent per tots: Emisors i receptors. Ha estat el que uneix les etapes de la meva vida. Com un tronc d´on emergeixen les branques i d´allí les fulles i tots els fruits. No obstant, no era conscient que alguna cosa anhelava la meva ànima i era oferir-ho a allò més gran. Em recordo de nena esperant que Sor Carmen sortís de la classe per cantar davant les companyes i la Sor de sobte arribava, i em deia: Segueix, així les mantens entretingudes… Ja era una veu amb esperit de servei. El més preuat va arribar en Sant Vicenç. Caminant per davant de l’Església, sentia la força, una atenció plena per entrar i escoltar, recollir-me i deixar que algú s’ocupés de mi. Al costat de vosaltres es camina molt bé, és una senda fresca i veritable, compromesa, impregnada d’amor i comprensió, de l’exemple de Jesús on tots tenim quelcom per oferir.

 Ángela Suárez

Notícies parroquials

LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac

Matrimoni. Marc Piqué Bernabeu i Maria Valls Casanovas (SV). Felicitats!

Exèquies: Josep Graupera Bertran (LL)

Baptismes: Enea Crucciani Valli (LL), Jimena Redondo Casas (S.V.)

Festivitat de Sant Pere: Dimecres 28 de juny: 19h Missa a l’església de Sant Pere precedida de repic de campanes (aquest dia no hi haurà missa a la parròquia). 20h. Homenatge als pescadors i 21h. Sopar popular i concert. El dijous 29 a les 19h. Missa a l’església de Sant Pere i Cant dels Goigs. Entre els participants es rifaran 12 lots de pollastres a l’ast. Aquell dia no hi haurà missa a la parròquia).

Sopar de Fi de Curs: El 7 de juliol, a l’esplanada de l’església de Sant Andreu. Preu: 10 euros. Per apuntar-vos podeu dirigir-vos al despatx parroquial.