Dos mirades que es troben
De tots és conegut aquell episodi en l’església de l’humil Ars. Un pagès cada matí, sens falta, ben aviat, abans de començar la jornada de treball, amb el frescor i l’expectació de l’aurora,s’apropa anhelant pels carrers encara foscos i es presenta a l’església, i prega davant el Sagrari. Resta allí un temps silenciós, immòbil. Un temps recollit. En aquell silenci eloqüent es palpa la presència divina.St. Joan Mª Vianney, cada matí, com espectador de tan admirable fet, es pregunta: què farà aquest home aquí tant de temps silenciós, què li estarà passant pel seu cap i pel seu cor? Finalment un dia es decideix a preguntar-li. La resposta del pagès serà ben senzilla: “Res, jo el miro i Ell em mira”. Heus aquí un bella definició de la pregària cristiana, heus aquí la història d’una amistat, d’una aliança, d’un encontre de dues mirades, de dues vides que es troben: la de Déu i la de l’home.
Quants adoradors eucarístics coneixen bé aquesta mirada! Quants cristians són renovats constantment per ella! En la nostra arxidiòcesi disposem de vàries capelles que estan obertes les 24 h. del dia, per facilitar i promoure la pregària. La capella d’adoració perpètua més propera que tenimestà situada a la Parròquia de St. Sebastià del Pomar (Badalona). Recentment, han iniciat una missió a la Parròquia de St. Joan de Vilassar de Mar per intentar obrir una capella allí, amb les gràcies que suposarà pel poble i per la zona. Per això és necessària la participació d’un nombrós grup d’adoradors, que per torns vetllin el Santíssim Sagrament. Al llarg del mes d’agost ens visitaran a les misses dominicals els missioners eucarístics per informar i alhora animar a la participació. Que cadascú ho presenti a la pregària. Aquest cap de setmana hi seran a St. Andreu de Llavaneres, i el 19-20 d’agost a les parròquies de St. Vicenç i Caldes. Rebem joiosos la seva visita: una visita que ens esperona a cercar el Rostre diví, que ens mogui a una pregària cada dia més plena i humil, que renovi tota la nostra existència i ens converteixi en autèntics fogars de caritat.
+ Mn. David Navarro Manich
Cartes al rector
Aquesta secció que anirà apareixent de tant en tant, permetrà presentar reflexions, dubtes, queixes, accions de gràcies, del poble fidel. Aquestes constaran com anònimes, i poden tenir una extensió màxima d’unes 100 paraules. Es pot fer per escrit o enviant al correu: santandreu473@arqbcn.cat
Querido mossén,
Tengo un nieto que me dice que tiene una relación de poliamor con su novia. Dicen que es una relación abierta, que cada uno puede tener otras relaciones con quién quiera sin que nadie tenga que molestarse, y que esto es el futuro. Que da mucha libertad, que evita muchas discusiones y soluciona el problema de los celos. Yo cuando lo escucho me siento como un extraterrestre. ¿Es esto posible? Francamente creo que me he quedado anticuado.
Doménico C., St. Andreu de Llavaneres
Respuesta
Querido Doménico,
En materia de relaciones y de concepción de la familia, han aparecido “nuevos modelos” que aparentemente parecen la panacea. Sin embargo, nacen con peso en el ala. Lejos de la tradición moral clásica y cristiana, surgen en un humus de relativismo, egoísmos y miedos, y haciendo experimentos con gaseosa, pretendiendo descubrir el Mediterráneo, están abocados al fracaso más absoluto. El sentido común los aborrece y repugna. No tienen recorrido ¡¿Qué poco amor propio tiene el hombre hoy en día?! Amores inseguros, infecundos… Amores esclavizados por la pasión y el erotismo. Han tirado la toalla en materia de virtud y honor. Confunden libertad y libertinaje, compromiso con posesión, amor con satisfacción.Por descontado, olvidémonos de todo lo que suponga traer hijos y su crianza: esta civilización y sus ideas nihilistas se extinguirá por sí misma. Qué mar de dudas, miedos y fracasos. Son amores de corto plazo y propios de adolescentes y no de hombres y mujeres de verdad. Qué perplejidad ver cómo muchos han huido del yugo del Evangelio para ir a parar a auténticos albañales y callejones sin salida. El Papa Pablo VI en su carta Humanae Vitae, afirma que el amor conyugal tiene las siguientes características: plenamente humano,total,fiel yexclusivo yfecundo(Cf. HV 9). Aquellos “otros amores” que no cumplan estas características dejarán tras de sí un “reguero de cadáveres” y corazones destrozados. Por el contrario, aquellos que abracen en toda su plenitud y belleza el amor conyugal, probarán la miel y la cruz, vivirán en la verdad y la entrega, y conquistarán ese amor puro por el que vale la pena vivir y morir. En definitiva querido Doménico, creo que ha llegado la hora que te lleves a tu nieto de excursión y le expliques quién era tu mujer, cuál la familia que has levantado y la aventura de la vida que has vivido. Estoy seguro que quedará sediento e ilusionado, y como no, ¡con ganas de llegar más lejos!
Notícies parroquials
LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac
Visita delsMissionersEucarístics. A les misses del propercap de setmana 5-6 d’agosttindrem la visita dels Missioners Eucarístics que ens informaran de la inauguraciód’unaCapellaambAdoracióPerpètua a Vilassar de Mar.
Convivències per a adolescents. Del 7 al 9 d’agost, una desena dels adolescents de les nostres parròquies viuran uns dies de convivència a St. Hilari de Salcalm. Els encomanem!