Tot just hem culminat l’any litúrgic. Quins dies més intensos hem viscut en la darrera setmana. Han estat un ressò del desig que Crist regni cada dia més en els nostres pobles i les nostres vides. Formacions d’adults a St. Andreu de Llavaneres tractant el llibre del Gènesi, i el diàleg fe i ciència, i a St. Vicenç de Montalt amb una catequesi sobre l’Església i els Sagraments. La celebració de la Festa Major de St. Andreu: amb les seves Primeres Vespres, amb els repics de campanes, la interpretació magistral de la Missa Secunda Pontificalis de Perosi, on la bellesa va fer parar els rellotges –tan que les Autoritats quasi no arriben a la felicitació dels Andreus i Andrees–, incorporació de nous escolans, la Junta de la Confraria cada cop més assentada –que, entre altres coses, porta entre mans la restauració de la Pietat–, l’aparició altra cop en el presbiteri de l’estendard de St. Andreu i l’ús de la bacina històrica per a les ofrenes… molts detalls i una comunitat viva al darrera que celebra joiosa el seu Patró. A St. Vicenç de Montalt, hem tingut també la sentida celebració de la missa en sufragi, del qui fou el seu rector, Mn. Vicenç Roig. La celebració solemne del Primer Divendres de Mes, amb la benedicció dels nous escapularis del Sagrat Cor pels membres de l’Apostolat de l’Oració, la predicació sobre la Passió de Crist, les confessions… I finalment com a corona de l’any litúrgic, a Sta. Maria de Caldes, s’ha implantat la celebració solemne dels Primers Dissabtes de Mes: cada primer dissabte se’ns invitarà a peregrinar, hi haurà confessor (30 min abans de missa), pregària del rosari i missa de la Mare de Déu.
Quants dons, quants fruits! Però tot plegat, ha d’estar ben ordenat a Déu, tot per Ell, per la seva glòria, pel seu Regne, perquè siguem més humils, perquè siguem més caritatius, perquè visquem més units a Ell. Sense Ell res no podem(Jn 15, 5). Si enmig de la nostra activitat apostòlica no hi fos present, es faria patent la taula del 0: 0 x 1 = 0; 0 x 100 = 0. Tot plegat zero. Tot plegat cendra i fum. Conscients que necessitem la seva gràcia, la seva presència, la seva salvació, amb el profeta Isaïes iniciem aquest nou any litúrgic, amb aquesta constant súplica filial que volem que bategui al llarg de tot el curs : Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu! + Mn. David Navarro Manich
Cartes al rector
Aquesta secció que anirà apareixent de tant en tant, permetrà presentar reflexions, dubtes, queixes, accions de gràcies, del poble fidel. Aquestes constaran com anònimes, i poden tenir una extensió màxima d’unes 100 paraules. Es pot fer per escrit o enviant al correu: santandreu473@arqbcn.cat
Querido mosén,
Al comienzo del año litúrgico y dentro de la Octava de la Inmaculada, deseo compartir este relato, lleno de humor, y con alguna reflexión de refilón interesante. Espero que os guste.
José Pablo Tarrés, Torre-Serona
“Pacomio celebraba cada 31 de diciembre el fin de año, como toca: bañándose en el Segre y escribiendo en un papel sus deseos y lo que quería dejar atrás. Luego quemaba los papeles y lanzaba las cenizas por la ventana de casa al son de los “feliz año nuevo” que gritaban los vecinos. Sí, has leído bien, lanzaba las cenizas por la ventana. Vaya puerco. Pero eso es otro tema. Pero bueno, son sus tradiciones y hay que respetarlas. Ya sabes. Hasta que un día, un amigo suyo, el típico católico rancio cruzado, con olor a naftalina, le dijo que la Iglesia celebra el año nuevo (empieza el calendario litúrgico) el primer domingo de Adviento. Esto es, este domingo. Entonces el católico rancio le dijo: “macho, déjate de tonterías en el Segre. Pobres peces que los castigas chapoteando cual hipopótamo. Haz un buen examen de conciencia y confiésate. Ya verás que es mejor que quemar papeles y pasar frío en el agua”. Pacomio se lo quedo mirando y pensó: “Tiene razón, este año me bañaré en el Segre con neopreno, así no pasare frío”. Pues eso. Si no eres Pacomio, y pasas de pasar frío innecesariamente o de que un pez te muerda el dedo del pie en año nuevo, ya sabes qué hacer. Confiésate al menos una vez al año y si es hoy, mañana o domingo, mejor que debajo de la rueda de un tractor. Hasta un pez del Segre sabe que es más fácil hablar sin la presión de una rueda de tractor sobre el pecho. Bueno, sabe eso y que Pacomio necesita ir al gimnasio”.
Notícies parroquials
| ATENCIÓ: Canvi d’horaris de missa, dissabtes al matí, a la Parròquia de Sta. Maria de Caldes d’EstracA partir del mes de Desembre (2-12-2023), se celebrarà missa només els Primers dissabtes de Mes (Durant els mesos de juliol i agost, es restablirà la missa setmanal de cada dissabte). Els primers dissabtes tindran aquest horari: 9:30 h. Rosari i confessions, 10 h. Missa cantada, 10:30 h. acte marià propi per a cada mes. |
LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac
Aula del Cardenal Vives. El proper dilluns 5 de Desembre, després de missa de 19 h., iniciant amb un aperitiu, dins la temàtica dels primers capítols del Gènesi. Us hi esperem!
Solemnitat de la Immaculada. Dijous 7 hi haurà les misses de vigília a St. Andreu (19 h.) i St. Vicenç (20 h.), no hi haurà missa a les 10 h. a Caldes. Divendres 8, misses com un festiu (a Caldes la missa serà a la Parròquia de Sta. Maria). Per la concurrència amb les misses, es suspèn l’adoració eucarística d’aquest 2n divendres de mes a St. Andreu de Llavaneres.
Fira de Nadal. Del 8 al 10 de Desembre, a St. Vicenç de Montalt. La Parròquia, organitzadora junt amb l’Ajuntament, tindrà una parada. Preparem el Nadal en els nostres cors i en les nostres llars!