Els fills són do de Déu
Per als israelites, presentar el fill primogènit al santuari era reconèixer que pertanyia a Déu (Ex 13, 2). Més que ningú, Jesús pertany al Pare, ja que és el Fill de l’Altíssim. Aquest gest és molt il·luminador per a totes les famílies, que han de rebre els fills com un do preciós de Déu, que és el veritable Pare. També han de saber oferir-los de nou al Senyor, sabent que en realitat aquests fills no els pertanyen a ells, sinó a Ell. Per això la seva missió principal és conduir-los al cel, han d’educar-los segons la voluntat del Senyor, no la pròpia esbiaixada, de manera que creixin en gràcia i saviesa.
Els fills són un do de Déu. Quan uns pares no apropen els seus fills al Senyor, quan els allunyen de les fonts del baptisme, quan no els ensenyen a pregar, quan no els parlen de l’Evangeli, ni l’intenten viure perquè tampoc ells mateixos el coneixen… Quina pobresa i quin engany! Creixen com infants sense Pare, desorientats e insegurs. Tothom els dirà: feu la vostra vida, sou lliures, camineu per on vulgueu i sereu feliços. Però ells clamen: no sabem d’on venim, tampoc on anirem, de quina felicitat ens parleu?… Doncs lluny de Crist, únic Camí, Veritat i Vida, quanta és la foscor, lluny de la salvació de Déu, quanta és l’esclavitud, quant el sense sentit, quanta pobresa i ceguesa.
Com edificar una casa perquè mai s’esfondri? Mirem a la família de Natzaret. El secret de la veritable pau, de la mútua i permanent concòrdia, de la docilitat dels fills, i el floriment de les bones costums serà la presencia del Senyor. Si Déu habita enmig del seu poble, si Déu posa el seu tabernacle enmig de la nostra família, serà com un far lluminós de veritat, de virtuts, d’humilitat, obediència, hi haurà sempre esperança, inclòs enmig de la tribulació i la malaltia, doncs el poder del Ressuscitat és immens. Pensem, doncs, quins gestos hem de portar a terme en aquest nou any, perquè com a família, el Senyor hi sigui més present. Any nou, vida nova!
+ Mn. David Navarro Manich
Cartes al rector
Aquesta secció que anirà apareixent de tant en tant, permetrà presentar reflexions, dubtes, queixes, accions de gràcies, del poble fidel. Aquestes constaran com anònimes, i poden tenir una extensió màxima d’unes 100 paraules. Es pot fer per escrit o enviant al correu: santandreu473@arqbcn.cat
Querido mosén,
Comenzando el año nuevo suelo hacer muchos propósitos y luego no hay manera de cumplirlos. ¿Alguna orientación al respecto para fortalecer mi voluntad y crecer en perseverancia? Gracias.
Silvestre S., St. Andreu de Llavaneres
Querido Silvestre,
Mi primer párroco me decía que tenía arrancada de caballo y parada de burro. Y no le faltaba razón. Ante tu pregunta he mirado esta entrada del portal religionenlibertad.com titulada ¿Te haces buenos propósitos en Adviento y Año Nuevo? 10 pasos para que puedas hacerlos realidad. De ahí he sacado algunas ideas. 1. Hazte mejores preguntas: Para cambiar de hábitos nuestro cerebro tiene que pensar diferente, y eso se hace con nuevas y mejores preguntas. Comienza por la pregunta principal: ¿Señor qué quieres de mí? o ¿Qué tengo que hacer para salvarme? Seguro que no faltarán inspiraciones. Para los siguientes puntos recuerda que sin la gracia no podemos (ni tampoco queremos) nada. 2. Acepta y gestiona cierta incomodidad. La calidad de vida depende de la cantidad de incomodidad o incertidumbre que se puedan asumir de forma cómoda. No descubrimos el Mediterráneo sabiendo que una discreta mortificación es una escuela adecuada de virtud. 3. Nuevo hábito: empieza con 5 minutos al día, pero hazlo. Empezar un nuevo hábito con pequeñas dosis de tiempo, y después prolongarlo, ayuda a que tanto el cuerpo como la mente se acostumbren de forma gradual. 4. ¿Tu ‘yo ideal’ lo haría? ¡Adelante! Todo el mundo tiene una visión de quién es su “yo ideal”. Ayuda a tomar decisiones más difíciles o complejas. 5. Busca un socio o un aliado. Encontrar una persona del entorno personal que quiera iniciar el mismo hábito va a generar un vínculo muy potente. Jesús lo tenía claro y por eso envió de dos en dos a los Doce y a los 72 discípulos. En Eclesiastés 4,12 leemos: “Uno solo puede ser vencido, dos pueden resistir. ¡La cuerda de tres hilos no se rompe fácilmente!”. Para este 5º punto bienvenido a la Parroquia.
Notícies parroquials
LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac
- Recital de Poesies i textos de Nadal. A St. Andreu de Llavaneres, dimecres 3 de gener, a les 19 h. Si vols palpar la bellesa no t’ho pots perdre!
- Acollida dels Reis en el Pessebre Vivent. La cavalca dels Reis Mags tindrà una estació cimal en el Pessebre Vivent i a la Parròquia per adorar el Nen Déu. Serà el proper divendres 5 de gener, a les 19:30 h. a St. Vicenç de Montalt. No hi haurà missa de vigília a les 20 h.
- Primer divendres de Mes. Enguany, amb motiu del 125 aniversari del cardenalat d’en Josep de Calassanç Vives i Tutó, estem celebrant solemnement els primers divendres. El proper 5 de gener, per aquells que no tinguin obligacions familiars amb els infants i els Reis, a les 17:30 h. Mn. David farà una meditació sobre la paraula de Crist a la Creu “Pare a les teves mans encomano el meu esperit”, a les 18 h. s’exposarà el Santíssim i estarà disponible per a confessar i a les 19 h missa de vigília.