Presentem-li el nostre homenatge
On és el Rei dels Jueus? Els Mags van anar a buscar-lo en un palau, al lloc on viuen els reis. Van cercar-lo a casa dels poderosos, van acudir a preguntar als savis i als experts. Allà no van trobar el Messies. Van trobar Herodes. Un Herodes que estava interessat en el nen de què parlaven els Mags, però no per tal d’adorar-lo, com vol donar a entendre mentint, sinó per eliminar-lo. Herodes és un home de poder, que en el fons, si reflexionem bé, Déu li sembla un rival, encara més, un rival especialment perillós, que voldria privar els homes del seu espai vital, de la seva autonomia; un rival que assenyala el camí que cal recórrer a la vida i així impedeix fer tot el que es vol. Aquesta és la perpètua temptació de l’Enemic. Temptació del “no vol que sigueu déus, mengeu de l’arbre del bé i del mal”. Temptació de la caricatura i el falsejament del rostre diví. Quan veiem Déu així, acabem per sentir-nos insatisfets i descontents, perquè, en definitiva, no ens deixem guiar per Aquell que està en el fonament de totes les coses. Hem d’allunyar de la nostra ment i del nostre cor la idea de la rivalitat, la idea que donar espai a Déu és un greuge per a nosaltres mateixos; ens hem d’obrir a la certesa que Déu és l’amor omnipotent que no treu res, no amenaça; encara més, és l’únic capaç d’oferir-nos la possibilitat de viure en plenitud, d’experimentar la veritable alegria.
Deixem-nos, doncs, il·luminar pel resplendent rostre de Crist, atrets per la seva Veritat i Bondat, per la vida nova que ens ofereix, seguim-lo amb humilitat i confiança, presentem-li l’homenatge de la nostra vida entregada, presentem-li l’homenatge d’un cor obert a la seva gràcia i a la seva acció, disposat per a la caritat i al perdó.
+ Mn. David Navarro Manich
Cartes al rector
Aquesta secció que anirà apareixent de tant en tant, permetrà presentar reflexions, dubtes, queixes, accions de gràcies, del poble fidel. Aquestes constaran com anònimes, i poden tenir una extensió màxima d’unes 100 paraules. Es pot fer per escrit o enviant al correu: santandreu473@arqbcn.cat
Querido mosén David,
Llevo años de cristiano. Echo la mirada atrás y me viene cierta amarga tristeza. Como si no hubiera crecido. Como si me hubiera quedado “enano espiritual”, como si avanzara en el camino, como si me sintiera soltado de la mano de Dios.
Epifanio L., St. Andreu de Llavaneres
Querido Epifanio,
Daría para hablar largo y tendido. Como un avance, déjame transcribirte parte de este relato sobre el Pajarillo de Sta. Teresita en su Historia de un alma. Creo que te ofrecerá una veta grande en la que caminar.
“El pajarillo quisiera volar hacia ese Sol brillante que encandila sus ojos; quisiera imitar a sus hermanas las águilas, a las que ve elevarse hacia el foco divino de la Santísima Trinidad… Pero, ¡ay,! lo más que puede hacer es alzar sus alitas, ¡pero eso de volar no está en su modesto poder! ¿Qué será de él? ¿Morirá de pena al verse tan impotente…? No, no, el pajarillo ni siquiera se desconsolará. Con audaz abandono, quiere seguir con la mirada fija en su divino Sol. Nada podrá asustarlo, ni el viento ni la lluvia.(…) Yo sé, y tú también lo sabes, que muchas veces la imperfecta criaturita, aun siguiendo en su lugar (es decir, bajo los rayos del Sol), acaba distrayéndose un poco de su único quehacer: coge un granito acá y allá, corre tras un gusanito…; luego, encontrando un charquito de agua, moja en él sus plumas apenas formadas; ve una flor que le gusta, y su espíritu débil se entretiene con la flor… En una palabra, el pobre pajarito, al no poder cernerse como las águilas, se sigue entreteniendo con las bagatelas de la tierra. Sin embargo, después de todas sus travesuras, el pajarillo, en vez de ir a esconderse en un rincón para llorar su miseria y morirse de arrepentimiento, se vuelve hacia su amado Sol, expone a sus rayos bienhechores sus alitas mojadas, gime como la golondrina; y, en su dulce canto, confía y cuenta detalladamente sus infidelidades, pensando, en su temerario abandono, adquirir así un mayor dominio, atraer con mayor plenitud el amor de Aquel que no vino a buscar a los justos sino a los pecadores… Y si el Astro adorado sigue sordo a los gorjeos lastimeros de su criaturita, si sigue oculto…, pues bien, entonces la criaturita seguirá allí mojada, aceptará estar aterida de frío, y seguirá alegrándose de ese sufrimiento que en realidad ha merecido…
¡Qué feliz, Jesús, es tu pajarito de ser débil y pequeño! Pues ¿qué sería de él si fuera grande…? Jamás tendría la audacia de comparecer en tu presencia, de dormitar delante de ti…”.
.
Notícies parroquials
LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac
Exèquies. Mª Luisa Polo (LL). Descansi en pau.
Adoració eucarística 2n Divendres. Divendres 12, de 10 h. a 19 h. a St. Andreu de Llavaneres.
Exercicis Espirituals per a preveres de l’arxidiòcesi de Barcelona. Amb motiu de la participació de Mn. David Navarro als exercicis espirituals preparats per l’arxidiòcesi, que seran del 14 a la nit fins al divendres 19 de gener, els dies 16, 17 i 18 no hi haurà missa a St. Andreu de Llavaneres. Hi haurà una celebració de la Paraula on s’administrarà la comunió. L’encomanem!