VI Diumenge T.O. (C) 13 de Febrer de 2022 – Núm. 12
Doneu-me un punt de suport i mouré el món. La incertesa, el pessimisme, la desorientació són característiques que assalten molts homes i dones de la nostra civilització. En el fons, tot això és degut a no tenir un punt ferm sobre el qual recolzar-se. Deia el savi grec Arquímedes: “doneu-me un punt de suport i mouré el món”. En realitat, això és el que han fet els sants. Aquests convergeixen a tenir una certesa sòlida, una mirada ferma, de seguretat que és el Cor de Crist. “Miraran aquell que han traspassat” (Zac 12, 10; Jn 19, 37), diu l’Escriptura. Us convido que, com ells, mirem el que hem traspassat. En Ell trobarem suport, fortalesa, certesa, seguretat, goig, Vida. Serà una mirada reparadora, de fe davant el qual, vessant sang i aigua, sadollarà la nostra set (Jn 7, 37), el nostre cansament, les nostres angoixes: “Veniu a mi… jo us faré reposar” (Mt 11, 28). (Rev. Pablo Cervera, Editorial de la Revista Magnificat, Febrer de 2022).
Abusos… “La pedofília és un crim immens, perpetrat amb la més bruta traició, de la qual Jesús va dir que més valdria lligar-se una pedra de molí al coll i llençar-se al mar a qui fes mal als més petits. Però la pedofília és un crim, un delicte i un pecat que és de la societat sencera quan ha perdut el seu horitzó moral, l’estima per la veritat, el respecte davant el més sagrat com és la vida i la família, i les virtuts morals de la justícia. L’Església també té membres que han comès aquest pecat, i per això hem posat en marxa espais i recursos humans per a l’acollida d’aquestes denúncies, per a la prevenció que evitin aquests abusos terribles. Si hi hagués hagut algú que hagués amagat, o protegit qui els cometia, té una complicitat per la qual haurà de pagar davant de Déu i davant de la societat. Però la pedofília no és un pecat o delicte cristià en general i clerical en particular, sinó que ho és de tota la societat. De fet, estudis estadístics independents assenyalen el perfil dels victimaris vinculats a l’àmbit familiar i cercles amistosos, a l’educatiu, al de lleure i esportiu, i també a l’eclesial. On hi ha menors, hi ha el risc de perpetrar aquests crims. Però el que representa aquesta trista desgràcia i horrible crim realitzat per clergues, és el 0’2%. Un percentatge que no consola quan tenim davant una persona desprotegida i innocent que és abusada per qui hauria de ser precisament garantia de defensa moral i de confiança. Sobre ell hem demanat perdó, hem posat en marxa els mitjans per a la prevenció i el degut acompanyament de les víctimes, i la consegüent aplicació de la llei civil i eclesiàstica per a qui delinqueix. Per això sorprèn l’interès d’un parlament que se centra en aquest percentatge i ignora el 99,8% restant. Si la pedofília és una xacra terrible de la nostra societat contemporània, de la qual també l’Església forma part, posem els mitjans i els remeis per curar-la i eradicar-la. La pornografia tan fàcilment assequible, l’educació ideologitzada pel gènere, la hipocresia cínica de la immoralitat o amoralitat en tants casos fan de camp de cultiu perquè se segueixin cometent aquestes tragèdies lamentables”. (Mons. Jesús Sanz Montes, escrit del 4 de Febrer del 2022).
Dadme un punto de apoyo y moveré el mundo. La incertidumbre, el pesimismo, la desorientación son características que asaltan a muchos hombres y mujeres de nuestra civilización. En el fondo, todo ello se debe a no tener un punto firme sobre el que apoyarse. Decía el sabio griego Arquímedes: “dadme un punto de apoyo y moveré el mundo”. En realidad, eso es lo que han hecho los santos. Estos convergen en tener una certeza sólia, una mirada firme, de seguridad que es el Corazón de Cristo. “Mirarán al que traspasaron” (Zac 12, 10; Jn 19, 37), dice la Escritura. Os invito a que, como ellos, miremos al que traspasamos. En Él encontraremos apoyo, fortaleza, certeza, seguridad, gozo, Vida. Será una mirada reparadora, de fe ante el que, derramando sangre y agua, saciará nuestra sed (Jn 7. 37), nuestro cansancio, nuestros agobios: “Venid a mí… yo os aliviaré” (Mt 11, 28). (Pablo Cervera, Editorial de la Revista Magnificat, Febrero de 2022).
Abusos… “La pedofilia es un crimen inmenso, perpetrado con la más sucia alevosía, de la que Jesús dijo que más le valdría atarse una piedra de molino al cuello y tirarse al mar a quien hiciera daño a los más pequeños. Pero la pedofilia es un crimen, un delito y un pecado que es de la entera sociedad cuando ha perdido su horizonte moral, el aprecio por la verdad, el respeto ante lo más sagrado como es la vida y la familia, y las virtudes morales de la justicia. También la Iglesia tiene miembros que han cometido ese pecado, y por ello hemos puesto en marcha espacios y recursos humanos para la acogida de esas denuncias, para la prevención que eviten estos terribles abusos. Si hubiera habido alguien que hubiera ocultado, o protegido a quien los cometía, tiene una complicidad por la que tendrá que pagar ante Dios y ante la sociedad. Pero la pedofilia no es un pecado o delito cristiano en general y clerical en particular, sino que lo es de toda la sociedad. De hecho, estudios estadísticos independientes señalan el perfil de los victimarios vinculados al ámbito familiar y círculos amistosos, al educativo, al de tiempo libre y deportivo, y también al eclesial. Donde hay menores, existe el riesgo de perpetrar estos crímenes. Pero lo que representa esta triste desgracia y horrendo crimen realizados por clérigos, es el 0’2%. Un porcentaje que no consuela cuando tenemos delante a una persona desprotegida e inocente que es abusada por quien debería ser precisamente garantía de defensa moral y de confianza. Sobre él hemos pedido perdón, hemos puesto en marcha los medios para la prevención y el debido acompañamiento de las víctimas, y la consecuente aplicación de la ley civil y eclesiástica para quien delinque. Por eso sorprende el interés de un parlamento que se centra en este porcentaje e ignora el 99’8% restante. Si la pedofilia es una lacra terrible de nuestra sociedad contemporánea, de la que también la Iglesia forma parte, pongamos los medios y los remedios para sanarla y erradicarla. La pornografía tan fácilmente asequible, la educación ideologizada por el género, la hipocresía cínica de la inmoralidad o amoralidad en tantos casos, hacen de campo de cultivo para que se sigan cometiendo estas tragedias deleznables”. (Mons. Jesús Sanz Montes, escrito del 4 de Febrero del 2022).