III Diumenge Quaresma (C) 20 de Març de 2022 – Núm. 17
La bellesa de la vocació, bellesa de seguir Crist. La catequesi comença amb el primer anunci de l’evangeli, té per fi que el catecúmen descobreixi qui és Crist i que es trobi amb ell a l’Església, però un dia finalitza. Quan passa això? Quan sorgeix la pregunta següent: Senyor, què vols de mi? A què m’estàs cridant? El nostre cor fet a imatge i semblança del de Crist, està cridat a un amor gran, a un amor d’entrega, a un amor crucificat, ressuscitat i fecund. Amor a Déu i amor al germà. Seguint la crida de Crist, molts es lliuren al matrimoni, altres a la vida religiosa i altres a la vida sacerdotal. Quan el naturalisme pràctic descriu el matrimoni com signar un paper, els religiosos com a assistents socials i el sacerdot com un animador de la comunitat, desfiguren fins a límits insospitables l’essència i el tresor que amaga cada vocació. Quan per per debilitat ens reservem i vivim garrepament, ens tornem sal sense gust; ja no és el món, som nosaltres: deixant d’actuar com pensem, acabem pensant com actuem, i això és moltes vegades fluixament, tot càlculs humans, sense deixar espai a la gràcia divina. Només aquell que camina amb fidelitat a la seva vocació, costi el que costi, coneix la profunditat i l’amplada del do diví. Només aquell que descobreix que no hem estat creats per a la comoditat, sinó per a la grandesa, és capaç malgrat tot de seguir Crist, creure contra tota esperança, recollir abundants gavelles després de sembrar entre llàgrimes.
Volem més i millors vocacions. A Occident patim moltes crisis, entre d’altres, la de vocacions. Els seminaris, com ara les famílies i les parròquies, estan mig buits. Als nostres pobles no ens conformarem a quedar-nos com a espectadors. Hi ha algun remei que puguem posar? El primer la conversió personal: cal ser més de Crist, més de l’Església, més sants. El segon pregar de manera perseverant: demaneu i se us donarà, sabent que l’Església no la guia un comitè d’experts sinó l’Esperit Sant. El tercer: predicar l’evangeli, sense retallades, sense rebaixes, sense silencis, sense por.
Sant Josep, exemple de virilitat. Tot home s’ha mirar en el mirall de St. Josep, descobrirà a què està cridat: a un amor discret i generós capaç de donar sense buscar compensacions, un amor que protegeix i que afronta valentment totes les dificultats i perills, un amor lliure, lluny de les esclavituts de les passions, l’egoisme i el pecat, un amor a una esposa, a uns fills, que són do de Déu, no una propietat personal i que custodiarà i enriquirà a preu del seu suor i la seva sang.
| Vida parroquial LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac Col·lecta del Seminari. A les misses del proper dissabte 19 i diumenge 20 de març. El donatiu es pot fer també mitjançant una transferència al CC: ES28 2100 1047 910200096265 o bé un Bizum nº01292. Via Crucis. A St. Vicenç cada divendres a les 19 h. | A St. Andreu cada diumenge a les 18 h. 2ª Conferència Quaresmal. Dijous 24 de març, a les 18 h., a St. Andreu. Pregària per la pau a Ucraïna. Units al Sant Pare i al Sr. Cardenal, el 25 de març pregarem de manera especial per aquesta intenció. A St. Andreu hi haurà com cada 4rt divendres, adoració de 10 h. a 19 h. Recés de Quaresma. Dissabte 26 de març, de 10 h. a 13 h. a la Parròquia de Sta. Maria de Caldes. Cine Parroquial. Dissabte 26 de març, a les 17 h., a St. Andreu. Trobada Scouts Europa. A la missa del diumenge 27, a les 11:30, a St. Andreu, podrem experimentar la bellesa i la fe dels membres de l’Associació Scouts Europa que estaran en el nostre poble. Us hi esperem. Allotjament per refugiats d’Ucraïna. L’Ajuntament de St. Andreu busca propietaris que puguin deixar vivendes buides per allotjar una vintena d’infants i adolescents i tres adults. |
La belleza de la vocación, belleza de seguir a Cristo. La catequesis comienza con el primer anuncio del evangelio, tiene por fin que el catecúmeno descubra quién es Cristo y se encuentre con Él en la Iglesia, pero un día termina. ¿Cuándo sucede esto? Cuando surge la siguiente pregunta: ¿Señor, qué quieres de mí? ¿a qué me estás llamando? Nuestro corazón hecho a imagen y semejanza del de Cristo, está llamado a un amor grande, a un amor de entrega, a un amor crucificado, resucitado y fecundo. Amor a Dios y amor al hermano. Siguiendo la llamada de Cristo, muchos se entregan en el matrimonio, otros a la vida religiosa y otros a la vida sacerdotal. Cuando el naturalismo práctico describe el matrimonio como firmar un papel, los religiosos como asistentes sociales y el sacerdote como un animador de la comunidad, desfiguran hasta límites insospechables la esencia y el tesoro que esconde cada vocación. Cuando por miedo o debilidad nos reservamos y vivimos tacañamente, nos volvemos sal sosa; ya no es el mundo, somos nosotros: si dejásemos de actuar como pensamos, acabaríamos pensando como actuamos, esto es muchas veces flojamente, todo cálculos humanos, sin dejar espacio a la gracia divina. Sólo aquel que camina con fidelidad a su vocación, cueste lo que cueste, conoce la profundidad y la anchura del don divino. Sólo aquel que descubre que no hemos sido creados para la comodidad, sino para la grandeza, es capaz de seguir a Cristo a pesar de todos los pesares, creer contra toda esperanza, recoger abundantes gabillas después de sembrar entre lágrimas.
Queremos más y mejores vocaciones. En Occidente sufrimos muchas crisis, entre otras, la de vocaciones. Los seminarios, como las familias y las parroquias, están diezmados. En nuestros pueblos no nos conformaremos en quedarnos como espectadores. ¿Existe algún remedio que podamos poner? El primero la conversión personal: ser más de Cristo, ser más de la Iglesia, ser más santos. El siguiente rezar de manera perseverante: pedid y se os dará, sabiendo que la Iglesia no la guía un comité de expertos sino el Espíritu Santo. El tercero predicar el evangelio, sin recortes, sin rebajas, sin silencios, sin miedo.
San José, ejemplo de virilidad. Todo hombre debe mirarse en el espejo de S. José, descubrirá a qué está llamado: a un amor discreto y generoso capaz de dar sin buscar compensaciones, un amor que protege y que no se amilana ante las dificultades y peligros, un amor libre, lejos de las esclavitudes de las pasiones, el egoismo y el pecado, un amor a una esposa, a unos hijos, que son don de Dios, no una propiedad personal y que custodiará y enriquecerá a precio de su sudor y su sangre.