IV Diumenge Quaresma (C) 27 de Març de 2022 – Núm. 18
El Sínode convocat pel Papa Francesc. El Sant Pare Francesc ha convocat per a tota l´Església un Sínode que permeti a tots els fidels créixer en la participació, comunió i missió eclesial. Som Cos Místic de Crist, vivim units per una mateixa fe i sagraments, estem cridats a la santedat. El Sínode cerca que tots els fidels reflexionin i puguin manifestar el seu parer al voltant de dues preguntes: què t’agrada de la teva Parròquia i de l’Església? Què canviaries perquè en el futur l’Església resplendeixi més com a Esposa de Crist, resplendeixi més l’evangeli i la gràcia que porta en vasos de terrissa? Aquesta meditació permetrà prendre consciència del que és fonamental, d’allò que ens uneix més a Crist i als germans, d’allò que ens fa rebre l’influx de la seva gràcia, i d’allò del que hem de prescindir o purificar a les nostres parròquies i comunitats de fe. Aquells que vulguin participar-hi, poden respondre un petit formulari que trobaran a l’església o bé digitalment en aquesta enquesta, el codi QR de la qual deixem a continuació:
L’avortament és injustificable. S’oposa a tot allò bell, veritable i bo que hi ha a l’ésser humà. S’oposa al sentit comú, també a la fe. No és una qüestió de progressisme o de drets, és una qüestió de vida i civilització o mort i destrucció. Defensar l’avortament és ser víctima de la ideologia més abominable, que trastoca l’ordre de les coses: canviant la realitat d’acord amb els gustos o desitjos, s’acaba sent capaç del pitjor. Algú dirà enganyant-se: “el que hi ha al si matern no és una persona”. Són els mateixos que dirien que un malalt amb alzheimer no és una persona, o que un nen amb síndrome de Down no és una persona, els que presumeixen com a Islàndia que a la seva societat ja no neixen nens deficients o els mateixos que fa 100 anys s’excusaven dient que l’esclavatge era legal. La vida humana cal respectar-la i cuidar-la des de la concepció fins a la mort natural. El contrari és la victòria de Satanàs, de la por, del mal. A l’avortament la primera víctima és l’infant indefens que no naixerà, és després també la societat que es torna inhumana i hostil, que s’empobreix amb els dons i futur d’aquell que no veurà la llum, és una família, uns pares que s’han tacat les mans amb un acte brutal i s’han deixat arrabassar la llum de la seva consciència quedant-se a les tenebres més fosques. Preguem i proclamem la dignitat del no-nascut, el dret a la vida, pensem com ajudar tantes famílies que, escoltant els cants de sirena d’una societat que promet la felicitat, es veuen abocades a aquesta tragèdia.
Humilitat i mansuetud. “Si em pregunteu què és el més essencial en la religió i en la disciplina de Jesucrist, us respondré: allò primer la humilitat, allò segon la humilitat i allò tercer la humilitat” (St. Agustí, Carta 118). En aquest temps quaresmal creixem en humilitat per caminar en veritat, acollir la gràcia divina, assolir pau, fervor, fecunditat apostòlica i victòria sobre l’Enemic: per assemblar-nos més a Crist.
| Vida parroquial LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac Matrimonis. Duin Milagro i Sergio Merino (SV). Que el Senyor us acompanyi sempre. Via Crucis. A St. Vicenç cada divendres a les 19 h. | A St. Andreu cada diumenge a les 18 h. Recés de Quaresma. Dissabte 26 de març, de 10 h. a 13 h. a la Parròquia de Sta. Maria de Caldes. Cine Parroquial. Dissabte 26 de març, a les 17 h., a St. Andreu. Invitació al Cor Parroquial de St. Andreu. Veniu a la trobada del dissabte 2 d’abril, a les 19:30 h. a St. Andreu. Per aquells que vulguin cantar a la missa de 19 h. dels diumenges. Us hi esperem! Mercat del Ram 2022. Ja podeu reservar les vostres palmes i palmons. |
El Sínodo convocado por el Papa Francisco. El Santo Padre Francisco ha convocado para toda la Iglesia un Sínodo que permita a todos los fieles crecer en la participación, comunión y misión eclesial. Somos Cuerpo Místico de Cristo, vivimos unidos por una misma fe y sacramentos, estamos llamados a la santidad. El Sínodo busca que todos los fieles reflexionen y puedan manifestar su parecer en torno a dos preguntas: ¿qué te gusta de tu Parroquia y de la Iglesia? ¿Qué cambiarías para que en el futuro la Iglesia resplandezca más como Esposa de Cristo, resplandezca más el evangelio y la gracia que lleva en vasijas de barro? Esta meditación permitirá tomar conciencia de lo fundamental, de aquello que nos une más a Cristo y los hermanos, de aquello que nos hace recibir el influjo de su gracia, y de aquello de lo que tenemos que prescindir o purificar en nuestras parroquias y comunidades de fe. Aquellos que deseen participar, pueden responder un pequeño formulario que encontrarán en la iglesia o bien digitalmente en esta encuesta, cuyo código QR dejamos a continuación:
El aborto es injustificable. Se opone a todo lo bello, verdadero y bueno que hay en el ser humano. Se opone al sentido común, también a la fe. No es una cuestión de progresismo o derechos, es una cuestión de vida y civilización o muerte y destrucción. Defender el aborto es ser víctima de la más baja ideología, que trastoca el orden de las cosas: cambiando la realidad conforme a los propios gustos o deseos, se termina siendo capaz de lo peor. Alguno dirá engañándose: “lo que hay en el seno materno no es una persona”. Son los mismos que dirían que un enfermo con alzheimer no es una persona, o que un niño con síndrome de Down no es una persona, los que se jactan como en Islandia que en su sociedad ya no nacen niños enfermos o los mismos que hace 100 años se excusaban diciendo que la esclavitud era legal. La vida humana hay que respetarla y cuidarla des de su concepción hasta su muerte natural. Lo contrario es la victoria de Satanás, del miedo, del mal. En el aborto la primera víctima es el ser humano indefenso que no nacerá, es luego también la sociedad que se vuelve inhumana y hostil, que se empobrece con los dones y futuro de aquel que no verá la luz, es una familia, unos padres que se han manchado las manos con un acto brutal y se han dejado arrebatar la luz de su conciencia quedándose en las más oscuras tinieblas. Recemos y proclamemos la dignidad del no-nacido, el derecho a la vida, pensemos como ayudar a tantas familias que, escuchando los cantos de sirena de una sociedad que promete la felicidad, se ven abocadas a tal tragedia.
Humildad y mansedumbre. “Si me preguntáis qué es lo más esencial en la religión y en la disciplina de Jesucristo, os responderé: lo primero la humildad, lo segundo la humildad y lo tercero la humildad” (San Agustín, Epístola 118). En este tiempo cuaresmal crezcamos en humildad para andar en verdad, acoger la gracia divina, alcanzar paz, fervor, fecundidad apostólica y la victoria sobre el Enemigo: para asemejarnos más a Cristo.