Visca el màrtir St. Vicenç! Quan un pensa en el martiri de St. Vicenç, pot descobrir fins on arriba el poder de la gràcia, fins on el poder d’una caritat ardent que abrusa els cors pel do de l’Esperit. El seu martiri fou així: va ser col·locat en una creu en aspa i després en un taulell, on li van trencar els ossos, el van assotar, i li van obrir les carns amb ungles de garfis d’acer. El màrtir no es doblegava, la seva resistència era inexpugnable, i davant aquest gran prodigi, veient la fortalesa de l’anyell mans i humil, Dacià ordenà que se li tragués la pell i fos col·locat en una graella en brases, on a semblança del Crist s’entrega del tot i per amor. Conclòs aquest suplici, va ser llançat a una masmorra, on va morir poc després. El seu cos va ser abandonat pels soldats en un abocador, però Dacià canviant d’opinió, per assegurar-se la seva desaparició total, va ordenar llançar-lo al mar, lligat una pedra de molí. Miraculosament el cos tornà a la platja amb la pedra lligada i les seves relíquies es conserven a la Catedral de Lisboa (on foren traslladades davant l’invasió musulmana) i també en la Catedral de València. En el martiri d’aquest gran sant, el poeta de “Les Corones” posa en els seus llavis aquestes paraules: “T’enganyes, home cruel, si creus afligir-me en destrossar el meu cos. Hi ha algú dins meu que ningú pot violar: un ésser lliure, serè. Tu intentes destruir un vas de terrissa, destinat a trencar-se, però en va t’esforçaràs per tocar el que és a dins, que només està subjecte a Déu”. Per la intercessió d’aquest gran màrtir, implorem la gràcia de perseverar, en els combats de la vida, ferms fins al final i fidels al Senyor.
| Vida parroquial LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac Baptismes. Luis de Quadras (LL). Missa funeral arxiprestal pel Papa Benet XVI. Dimarts 17 de gener, a les 20 h. a la Basílica de Sta. Maria, presidida pel Bisbe Javier Vilanova. Amb aquest motiu, aquell dimarts la missa a St. Andreu de Llavaneres serà a les 18 h. i no hi haurà missa a St. Vicenç de Montalt. Festa Major de St. Vicenç de Montalt.Missa Solemne el proper diumenge 22 de gener, a les 11 h., presidida per Mn. Andrew Llanes, i cantada per l’Orfeó parroquial amb la tradicional Missa Pontificalis de Perosi. Festa de St. Sebastià. Diumenge 22 de gener, missa a les 10 h. a l’ermita de St. Sebastià seguit de l’aplec. Inscripció catequesi d’adults per a rebre el sagrament de la Confirmació. Trobada explicativa el diumenge 22 de gener, a les 17:30 h. a St. Andreu de Llavaneres. Qualsevol dubte, podeu contactar amb Mn. David, tel. 697 754 759. Benedicció d’animals. Diumenge 29 de gener, a les 12:15 h. a St. Andreu de Llavaneres. Els participants rebran un dolç especial per aquell dia. Organitzada pel Grup d’Adolescents Parroquial. |
Hi ha una força que mou el món. Amb el pas del temps hi ha conviccions que es van fent més profundes i clares. Que hi ha dos camins, amb dos senyors, un que porta a la vida i l’altra a la mort. Que la nostra vida està en mans del Senyor i Ell no defrauda. Que“no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials”(Efesis 6, 12) i per aquest combat cal estar ben equipat: “poseu-vos sobretot l’escut de lafe, capaç d’apagar tots els dards encesos del Maligne. Preneu el casc de la salvació, i l’espasa de l’Esperit, que és la Paraula de Déu.Pregueu en tota ocasió,moguts per l’Esperit, amb oracions i súpliques; vetlleu amb constància intercedint a favor de tot el poble sant” (Efesis 6, 16-18). Fem-ho i descobrirem la veritable força que mou el món, i de la que vessen els sagraments i la vida de l’Església.
| Adoració eucarística: St. Andreu: Dijous de 19:30-20 h. i 2n i 4rt Divendres, de 10-19 h. Contacte: Despatx: Sr. Joan Ferrer, tel. 696 595 703 | Mn. Andrew Llanes| Mn. David Navarro, tel. 697 754 759 santandreu473@arqbcn.cat | santvicenc690@arqbcn.cat | santamaria322@arqbcn.cat | https://parroquies3viles.com/ |
¡Viva el mártir S. Vicente! Cuando uno piensa en el martirio de S. Vicente, puede descubrir hasta dónde puede llegar el poder de la gracia, hasta dónde el poder de una caridad ardiente que abrasa los corazones por el don del Espíritu. Su martirio fue así: fue colocado en una cruz en aspa y después en un tablero, donde le rompieron los huesos, lo azotaron, abriéndole las carnes con uñas de garfios de acero. Ante la resistencia inexpugnable del mártir, y ante tan gran prodigio, viendo la fortaleza de este cordero manso y humilde, Daciano ordenó que se le quitara la piel y fuera colocado en una parrilla en brasas, donde a semejanza de Cristo, el mártir se entregó del todo y por amor. Concluido este suplicio, fue lanzado a una mazmorra, donde murió poco después. Su cuerpo fue abandonado por los soldados en un vertedero, pero Daciano cambiando de opinión, para asegurarse su desaparición total, y con él su testimonio y los prodigios que había obrado el Señor, ordenó arrojarlo al mar, atado una piedra de molino. Milagrosamente el cuerpo volvió a la playa con la piedra atada y sus reliquias se conservan en la Catedral de Lisboa (donde fueron trasladadas ante la invasión musulmana) y también en la Catedral de Valencia. En el martirio de este gran santo, el poeta de “Las Coronas” pone en sus labios estas palabras: “Te engañas, hombre cruel, si crees afligirme al destrozar mi cuerpo. Hay alguien dentro de mí que nadie puede violar: un ser libre, sereno. Tú intentas destruir un vaso de arcilla, destinado a romperse, pero en vano te esforzarás por tocar lo que está dentro, que sólo está sujeto a Dios“.Por la intercesión de este gran mártir, imploremos la gracia de perseverar, en los combates de la vida, firmes hasta el final y fieles al Señor.
Hay una fuerza que mueve al mundo. Con el paso del tiempo hay convicciones que se van haciendo más profundas y claras:que hay dos caminos, con dos señores, uno que lleva a la vida y el otro a la muerte; que nuestra vida está en manos del Señor y Él no defrauda. Que “nuestra lucha no es contra la carne y la sangre, sino contra los Principados, contra las Potestades, contra los Dominadores de este mundo tenebroso, contra los Espíritus del Mal que están en las alturas” (Efesios 6, 12) y para este combate hay que estar bien equipados: “embrazando siempre el escudo de la fe, para que podáis apagar con él todos los encendidos dardos del Maligno. Tomad, también, el yelmo de la salvación y la espada del Espíritu, que es la Palabra de Dios; siempre en oración y súplica, orando en toda ocasión en el Espíritu, velando juntos con perseverancia e intercediendo por todos los santos” (Efesios 6, 16-18). Hagámoslo y descubriremos la verdadera fuerza que mueve el mundo, y de la que desbordan los sacramentos y la vida de la Iglesia.