Advent. Vivim l’Advent acompanyats de la figura de sant Joan Baptista. Sant Joan Baptista a la seva predicació ens crida a la conversió. Però què és això de la conversió? Conversió significa “orientar la vida”, “l’orientació que donem a la vida”. Podem dir amb raó que el Senyor està preocupat, més aviat ocupat, sempre per l’orientació que donem a les nostres vides. Aquesta és potser la pregunta decisiva d’aquest Advent: cap on orientem la vida? Cap on caminem? Cap a les coses del món, cap a la mundanitat, o cap a Déu? Conversió és viure l’Evangeli que ens diu: estima, serveix, lliura’t, no tinguis por, confia, creu, espera. Conversió és tractar la resta com a germans, no com a enemics. Conversió és canviar allò que ha de ser canviat, fer allò que està abast de les nostres mans en favor del bé i de la veritat. Conversió és viure com a cristians actius, no cristians aixafats per la por, pel derrotisme o la mandra. Ho sentíem a l’Evangeli del primer diumenge d’Advent: “alceu-vos, alceu el cap ben alt”, també la Verge “es va aixecar i es va posar en camí”. Conversió és perseverar en la pregària encara no sentint gaires coses, però creient, perquè això és la fe. Conversió és venir a l’Eucaristia precisament per això, per orientar les nostres vides a Déu, per viure amb Ell. En els sagraments ens convertim, en els sagraments orientem les nostres vides cap a Déu. No obstant parlar de conversió pot suscitar tristesa; ens sembla difícil conciliar-ho amb l’Evangeli de l’alegria. Però això passa quan la conversió es redueix a un esforç moral, com si fos només un fruit del nostre esforç. El problema es troba justament aquí: a basar-ho tot en les nostres pròpies forces; així no funciona. I aleshores ve la tristesa espiritual i la frustració. Voldríem convertir-nos, ser millors, superar els nostres defectes, canviar, però sentim que no som plenament capaços i, malgrat la nostra bona voluntat, sempre tornem a caure. Però hi ha una cosa que ens pot ajudar a entendre millor què és la conversió cristiana. Conversió en grec es diu metanoia. Així està escrit a l’Evangeli de sant Lluc. Metanoia se sol traduir per conversió o per “canvi de mentalitat”, però literalment vol dir “anar més enllà dels nostres pensaments, de les nostres idees, de nosaltres mateixos”. Això era, literalment, el que predicava Joan Baptista: aneu més enllà dels vostres pensaments, aneu més enllà de les vostres idees… El cristià no viu des de les seves idees, no viu al seu món tancat, al seu “jo”, el cristià viu des de Jesucrist. Aquesta és la conversió: anar a Jesucrist.
Pessebre vivent. Per aquest nadal hem volgut preparar a les nostres parròquies un pessebre vivent, sent el primer any que es fa a S. Vicenç. La iniciativa ha sorgit d’un grup de feligresos. El pessebre vivent, tant per als que hi participen directament com per als que aniran a gaudir-ne, té una doble finalitat: crear família entorn de la fe i apropar-nos al Misteri del Nadal. No es tracta d’un acte cultural o d’una tradició lloable, sinó d’un acte religiós. De fet volem que tots els qui contemplin i visitin el pessebre vivent tinguin una experiència religiosa, els serveixi de pregària, els apropi més al Misteri de Déu que s’ha fet home perquè ens estima.
| Vida parroquial LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac Cine parroquial: Dissabte 18 de Desembre, a les 16:30 h., a St. Andreu de Llavaneres. Teatre de catequesi i Pessebre vivent: A St. Andreu serà dissabte 18/12 a les 18 h. | A St. Vicenç serà el 25/12, 26/12, 1/1; 2/1 i 5/1 de 18:30 a 19:30 h. Concert de Nadal. Dissabte 18 de Desembre, a les 20 h., a la Parròquia de Sta. Maria de Caldes d’Estrac. Celebració penitencial. Dimarts 21 de Desembre a les 18 h. a St. Andreu. Hi haurà possibilitat de confessar-se amb sacerdots de l’arxiprestat. Inauguració del Pessebre Monumental “El Pessebre d’avui dia”. Organitzat pels Amics dels Pessebres de St. Vicenç de Montalt, es podrà visitar en el seu espai municipal, del 18 de desembre al 22 de gener, els dissabtes, diumenges, vigílies de festius, de 12 a 14 h. i de 18 a 20 h. |
Adviento. Vivimos el Adviento acompañados por la figura de san Juan Bautista. San Juan Bautista en su predicación nos llama a la conversión. Pero ¿qué es esto de la conversión? Conversión significa “orientar la vida”, “la orientación que le damos a la vida”. Podemos decir con razón que el Señor está preocupado, más bien ocupado, siempre por la orientación que le damos a nuestras vidas. Ésta es, tal vez, la pregunta decisiva de este Adviento: ¿hacia dónde orientamos la vida? ¿Hacia dónde caminamos? ¿Hacia las cosas del mundo, hacia la mundanidad, o hacia Dios? Conversión es vivir el Evangelio que nos dice: ama, sirve, entrégate, no tengas miedo, confía, cree, espera. Conversión es tratar a lo demás como hermanos, no como enemigos. Conversión es cambiar lo que debe ser cambiado, hacer lo que está alcance de nuestras manos en favor del bien y de la verdad. Conversión es vivir como cristianos activos, no cristianos aplastados por el miedo, por el derrotismo o la pereza. Lo sentíamos en el Evangelio del primer domingo de Adviento: “levantaos, alzad la cabeza”, también la Virgen “se levantó y se puso en camino”. Conversión es perseverar en la oración aun no sintiendo muchas cosas, pero creyendo, porque eso es la fe. Conversión es venir a la Eucaristía precisamente para eso, para orientar nuestras vidas a Dios, para vivir con Él. En los sacramentos nos convertimos, en los sacramentos orientamos nuestras vidas hacia Dios. No obstante hablar de conversión puede suscitar tristeza; nos parece difícil de conciliar con el Evangelio de la alegría. Pero esto sucede cuando la conversión se reduce a un esfuerzo moral, como si fuera sólo un fruto de nuestro esfuerzo. El problema está justamente ahí: en basar todo en nuestras propias fuerzas; eso no funciona. Ahí también anidan la tristeza espiritual y la frustración. Quisiéramos convertirnos, ser mejores, superar nuestros defectos, cambiar, pero sentimos que no somos plenamente capaces y, a pesar de nuestra buena voluntad, siempre volvemos a caer. Pero hay algo que nos puede ayudar a entender mejor qué es la conversión cristiana. Conversión en griego se dice metanoia. Así está escrito en el Evangelio de san Lucas. Metanoia se suele traducir por conversión o por “cambio de mentalidad”, pero literalmente significa “ir más allá de nuestros pensamientos, de nuestras ideas, de nosotros mismos”. Esto era, literalmente, lo que predicaba Juan Bautista: id más allá de vuestros pensamientos, id más allá de vuestras ideas…El cristiano no vive desde sus ideas, no vive en su mundo cerrado, en su “yo”, el cristiano vive desde Jesucristo. Ésta es la conversión: ir a Jesucristo.
Pesebre viviente. Para estas navidades hemos querido preparar en nuestras parroquias un pesebre viviente, siendo el primer año que se hace en S. Vicenç. La iniciativa ha surgido de un grupo de feligreses. El pesebre viviente, tanto para los que participan directamente como para los que irán a disfrutar de él, tiene una doble finalidad: crear familia entorno a la fe y acercarnos al Misterio de la Navidad. No se trata de un mero acto cultural o de una loable tradición, sino de un acto religioso. De hecho queremos que todos cuantos contemplen y visiten el pesebre viviente tengan una experiencia religiosa, les sirva de oración, les acerque más al Misterio de Dios que se ha hecho hombre porque nos ama.