VII Diumenge T.O. (C) 20 de Febrer de 2022 – Núm. 13
Bisbe Toni, gràcies per tant! “Podríem parlar avui de totes aquelles coses i moments que marquen una fita en una biografia tradicional: quants càrrecs va tenir, quan va ser ordenat i què ha fet com a bisbe. Quedar-nos només amb el seu «currículum» seria no posar en valor tot allò que ell veritablement ha sigut. Els seus trets fonamentals que emmarquen la vida d’un gran home, en la seva trajectòria vital relativament curta, particularment aquelles petjades que portarem en el cor. De totes elles, em vull referir a quatre: La primera és la seva condició innata d’esdevenir una personalitat tan atractiva que feia molt fàcil seguir-lo. Tenia un carisma rebut com a do, que atreia amb humilitat i discreció les persones cap a ell; va aglutinar al seu costat: il·lusions, voluntats, penediments i troballes de vida. […] La segona petjada que vull destacar és una expressió repetida en les seves homilies, les seves xerrades, les seves converses privades: cal fer les coses perquè estem enamorats del Senyor. […] En tercer lloc, una petjada fonamental: es podria mesurar l’episcopat d’un bisbe amb seu govern o les seves obres. El Bisbe Toni se l’haurà de mesurar pels impactes: a les parròquies que visitava i recolzava, en la pastoral juvenil i el seu gran interès per crear una administració curial eficient, per una organització parroquial de futur, d’una organització catequètica i de formació de laics que com un cop de martell sobre la pedra deixen profunda petjada que ens recorda que cal reblar la feina feta. I última petjada, és la del seu sofriment. En un temps que escassament ha sigut de 10 mesos, on hem passat del projecte de futur a la informació de la seva greu malaltia, els tractaments continuats i esperançadors per sortir endavant amb el seu dubte permanent de que la vida se li escolava i en aquests últims dos mesos el dia a dia silenciós de veure com la seva salut, les seves energies anaven caient. Sorpreses meravelloses de cada llarg dia on ell extreia forces d’allà on no hi eren per poder celebrar amb tanta dificultat, però amb tant sentiment; amb la senzillesa colpidora d’una litúrgia on conservava el més essencial, un nou Crist a la creu sofrint calladament i un bisbe jove adolorit celebrant el Sacrifici de la missa. Quanta emoció hi havia en aquells moments i quant consol amb aquelles petites homilies profundíssimes, senzillíssimes, trencades per l’esforç extenuant que convertien aquella senzilla Eucaristia, amb una visió clara de sacrifici i de resurrecció. L’afrontament serè de manifestar tots els detalls en les seves últimes voluntats. […] Com ell ens deia fa ben poc, «el Senyor no ens estalvia cap llàgrima però ens ho dona tot, viure amb ell i per ell, la serenitat de la fe front les situacions de tempesta perquè tenim por, però al mateix temps demanem l’ajuda del Senyor. Som conscients que necessitem seguir en la barca i la comunió dels apòstols, de germanor i d’estar junts i això gràcies al Crist serè i entregat.» Per acabar també fem nostres les seves paraules: «La mort d’un ésser estimat ens fa aprofundir més en la pregunta: De qui ets Senyor per seguir-te més i estimar-te més?» Des de l’estima i el dolor que ens oprimeix: ja no et cal aprofundir en la pregunta! Segur que ja estàs en la resposta. Bisbe Toni, gràcies per tant!”. (Paraules de Mn. Ramon Ollé Ribalta, DP, a la missa funeral celebrada a la Catedral de Barcelona el 14 de febrer)
| Vida parroquial LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac Exèquies. Bisbe Antoni Vadell Ferrer i Antoni Comas (CA). Descansin en pau Reunió Apostolat de la Pregària i Adoradors. Destinat als membres de l’apostolat de la pregària i que tenen torns d’adoració els 2n i 4rt divendres de mes. Dilluns 21, de 17:00-18:00 h. a St. Andreu. Reunió Consell Parroquial St. Andreu. Dijous 24, a les 20:15 h. Adoració eucarística prolongada. Fins ara teníem cada 2n divendres de mes a St. Andreu, de 10:00-19:00. Aquest mes iniciem també aquesta adoració el 4rt divendres, que serà el proper 25 de febrer. Activitat Scouts d’Europa. Diumenge 27, de 16:30-18:30 h. Cine Parroquial. Dissabte 26, a les 17 h., a la sala parroquial de St. Andreu. |
Obispo Toni, ¡gracias por tanto! “Podríamos hablar hoy de todas aquellas cosas y momentos que marcan un hito en una biografía tradicional: cuántos cargos tuvo, cuándo fue ordenado y qué ha hecho como obispo. Quedarnos sólo con su currículum sería no poner en valor todo lo que él verdaderamente ha sido. Sus rasgos fundamentales que enmarcan la vida de un gran hombre, en su trayectoria vital relativamente corta, particularmente aquellas huellas que llevaremos en el corazón. De todas ellas, me quiero referir a cuatro: La primera es su condición innata de convertirse en una personalidad tan atractiva que hacía muy fácil seguirle. Tenía un carisma recibido como don, que atraía con humildad y discreción a las personas hacia él; aglutinó a su lado: ilusiones, voluntades, arrepentimientos y hallazgos de vida. […] La segunda huella que quiero destacar es una expresión repetida en sus homilías, sus charlas, sus conversaciones privadas: es necesario hacer las cosas porque estamos enamorados del Señor. […] En tercer lugar, una huella fundamental: podría medirse el episcopado de un obispo con su gobierno o sus obras. El Obispo Toni tendrá que medirse por los impactos: en las parroquias que visitaba y apoyaba, en la pastoral juvenil y su gran interés por crear una administración curial eficiente, por una organización parroquial de futuro, de una organización catequética y de formación de laicos que como un martillazo sobre la piedra dejan profunda huella que nos recuerda que hay que remachar el trabajo realizado. Y última huella, es la de su sufrimiento. En un tiempo que escasamente ha sido de 10 meses, donde hemos pasado del proyecto de futuro a la información de su grave enfermedad, los tratamientos continuados y esperanzadores para salir adelante con su duda permanente de que la vida se le escolaba y en estos últimos dos meses el día a día silencioso de ver cómo su salud, sus energías iban cayendo. Sorpresas maravillosas de cada largo día donde él extraía fuerzas de allí donde no estaban para poder celebrar con tanta dificultad, pero con tanto sentimiento; con la sencillez impactante de una liturgia donde conservaba lo esencial, un nuevo Cristo en la cruz sufriendo calladamente y un obispo joven dolorido celebrando el Sacrificio de la misa. Cuánta emoción había en aquellos momentos y cuánto consuelo con aquellas pequeñas homilías profundísimas, sencillísimas, rotas por el esfuerzo extenuante que convertían esa sencilla Eucaristía, con una visión clara de sacrificio y de resurrección. El afrontar serenamente el hecho de manifestar todos los detalles de sus últimas voluntades. […] Como él nos decía hace poco, «el Señor no nos ahorra ninguna lágrima pero nos lo da todo, vivir con él y por él, la serenidad de la fe frente a las situaciones de tormenta porque tenemos miedo, pero al mismo tiempo pedimos la ayuda del Señor. Somos conscientes de que necesitamos seguir en la barca y la comunión de los apóstoles, de fraternidad y de estar juntos y esto gracias a Cristo sereno y entregado.» Para terminar también hacemos nuestras sus palabras: «La muerte de un ser amado nos hace profundizar más en la pregunta: ¿De quién eres Señor para seguirte más y amarte más?» Desde el cariño y el dolor que nos oprime: ¡ya no necesitas profundizar en la pregunta! Seguro que ya estás en la respuesta. Obispo Toni, ¡gracias por tanto!”. (Palabras de Mn. Ramon Ollé Ribalta, DP, en la misa funeral celebrada en la Catedral de Barcelona el 14 de febrero)