no9-Full-Parroquial-3-viles-26-febrer-2023 Baixa

Vida parroquial LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac Bateig. Diego Urpí (LL). Conferències quaresmals arxiprestals. 27 de febrer (Dr. Jordi Latorre, “La conversió personal i comunitària en els salms penitencials”) i 28 de febrer (Mons. Javier Vilanova, “La conversió i el discerniment en el pla pastoral diocesà”), a les 20:30 h. al Saló del Col·legi Valldemia de Mataró. Vida Creixent. Dimarts 28 de febrer, a les 17 h. a St. Andreu. Via Crucis. Divendres a les 19 h. a St. Vicenç de Montalt i Diumenges a les 18 h. (Cos de Portants) a St. Andreu de Llavaneres.

Si no vius com penses, acabaràs pensant com vius. I podríem afirmar també:si no vius com creus, acabaràs creient com vius. Mira la teva vida i veuràs la teva fe. Pregunta’t quines són les teves alegries i tristeses, les teves esperances i els teus amors, quines són i han estat les teves prioritats i coneixeràs la teva fe. Quants pares, avis, sacerdots, bisbes fent una mica d’examen honest, troben i trobem una incapacitat per transmetre la fe. Masses anys pensant en mètodes, noves formes, pedagogies, projectes, màrqueting… Hem palpat l’esterilitat evangelitzadora.Així doncs, no donem res per suposat i preguntem-nos: quina fe estem vivint,quina fe estem transmetent? És la fe catòlica? És la fe dels Apòstols? O és pot ser una fe massa a la carta, una fe que queda bé amb tothom, una fe que deixa igual, una fe massa còmode, una fe sense creu, una fe sense veritats, una fe que no il·lumina, una fe sense Crist. Per mantenir la “vida” natural, per guardar la “salut” del cos, per garantir “pau” en les nostres llars i en la societat, ens hem deixat robar la fe, el tresor més preuat, hem oblidat la vida sobrenatural, hem descuidat la salvació de l’ànima i combregat amb rodes de molí. Les torxes estan apagades. Per sort encara ens queda l’oïda per escoltar les dolces trompetes quaresmals que avisen que l’Espòs ja és aquí, sortiu a rebre’l, que anuncien la propera Pentecosta, el foc que ve del cel i tot ho renova.El Bon Pastor no s’oblida de la seva Església. L’ovella perduda retorna pel vell i nou camí de l’Esperit. Donem gràcies al Senyor per aquest temps de penitència que ens ofereix. Que Ell il·lumini la nostra fosca i puguem estavellar els antics ídols contra la Roca que és Crist i trencar les cadenes i els enganys de l’Enemic. Aquesta quaresma els teus fills i néts et veuran pregar més i millor, i diran què li passa aquest? A l’hora de menjar et veuran beneint la taula i diran: ara sí que és boig. Pel matí abans del cafè et preguntaran: on vas? I en respondre“vaig una estona a l’església a pregar”, trucaran als teus per preguntar si t’han diagnosticat alguna malaltia greu. S’estranyaranque dins l’església no parlis “perquè això no és un mercat ni un museu, això és la Casa de Déu!”, que el diumenge enlloc d’anar alaplatja els proposis d’anar a missai quan et vegin agenollat davant el Senyor sagramentat pensaran “definitivament aquest està per tancar”. Es sorprendran que a Setmana Santa et confessis, com Déu mana, després de 20 anysi per Pasqua rebis en plenitud el Santíssim Sagrament, no com un entrepà o la paga setmanal, sinó com el que és. Es faran creus que, per fi!, perdonis aquells enemics que no podies ni veure, que comencis a fer-te una mica més pobre fent bones almoines, i que aparegui un lleuger i esperançat somriure en el teu rostre que digui: us he trobat Senyor. Per fi caiguin les màscares i caricatures de la fe, que s’acabi això de condimentar la nostra vida i el món amb una sal sense gust, que per fi resplendeixi amb tota la seva bellesa i majestat l’Església i el seu Evangeli.

Adoració eucarísticaLlavaneres, Dijous: 19:30-20h.I 2n i 4rt Divendres:10-19h. Confesions:30 min abans de missa | Llavaneres: dilluns a dissabte 18-19 h. i 15 min després de missa (excepte dimecres)

+ info:parroquies3viles.com t.me/parroquies3viles

Vols rebre informació actualitzada?Escriu al Despatx Parroquial (Sr. Joan Ferrer)tel. 696 595 703i t’afegirem a la llista de difusió de la teva parròquiaPots contactar també per correuelectrònic: santandreu473@arqbcn.cat | santvicenc690@arqbcn.cat | santamaria322@arqbcn.cat

ººº

Obertura església: Per les misses i Llavaneres:8:30-13h.| St.Vicenç: 10-13 h (excepte dilluns i dissabte). |Sta. Maria Caldes: 10-13 h. (de dimarts a dissabte)

Si no vives como piensas, acabarás pensando como vives. Y podríamos afirmar también: si no vives como crees, acabarás creyendo como vives. Mira tu vida y verás tu fe. Pregúntate cuáles son tus alegrías y tristezas, tus esperanzas y tus amores, cuáles son y han sido tus prioridades y conocerás tu fe. Cuántos padres, abuelos, sacerdotes, obispos haciendo un poco de examen honesto, encuentran y encontramos una incapacidad para transmitir la fe. Demasiados años pensando en métodos, nuevas formas, pedagogías, proyectos, marketing… Hemos palpado la esterilidad evangelizadora. Así pues, no demos nada por supuesto y preguntémonos: ¿qué fe estamos viviendo, qué fe estamos transmitiendo? ¿Es la fe católica? ¿Es la fe de los Apóstoles? O podría ser una fe demasiado a la carta, una fe que queda bien con todo el mundo, una fe que deja igual, una fe demasiado cómoda, una fe sin cruz, una fe sin verdades, una fe que no ilumina, una fe sin Cristo. Para mantener la “vida” natural, para guardar la “salud” del cuerpo, para garantizar “paz” en nuestros hogares y en la sociedad, nos hemos dejado robar la fe, el tesoro más preciado, hemos olvidado la vida sobrenatural, hemos descuidado la salvación del alma y comulgado con ruedas de molino. Las antorchas están apagadas. Por suerte todavía nos queda el oído para escuchar las dulces trompetas cuaresmales que avisan de que el Esposo ya está aquí, salid a recibirlo, que anuncian el pronto Pentecostés, el fuego que viene del cielo y todo lo renueva. El Buen Pastor no se olvida de su Iglesia. La oveja perdida regresa por el viejo y nuevo camino del Espíritu. Damos gracias al Señor por ese tiempo de penitencia que nos ofrece. Que Él ilumine nuestra oscuridad y podamos estrellar a los antiguos ídolos contra la Roca que es Cristo y romper las cadenas y los engaños del Enemigo. Esta cuaresma tus hijos y nietos te verán rezar más y mejor, ¿y dirán qué le pasa a éste? A la hora de comer te verán bendiciendo la comida y dirán: ahora sí que está loco.Por la mañana antes del café te preguntarán: ¿dónde vas? Y al responder “voy un rato a la iglesia a rezar”, llamarán a los tuyos para preguntar si te han diagnosticado alguna enfermedad grave. Se extrañarán que dentro de la iglesia no hables “porque esto no es un mercado ni un museo, ¡esto es la Casa de Dios!”, que el domingo en lugar de ir a la playa les propongas ir a misa y cuando te vean arrodillado ante el Señor sacramentado pensarán “loco de remate”. Se sorprenderán que en Semana Santa te confieses,como Dios manda, después de 20 años, y por Pascua recibas en plenitud el Santísimo Sacramento, no como un bocadillo o la paga semanal, sino como lo que es. Se admirarán que, por fin!, perdones aquellos enemigos que no podías ni ver, que empieces a hacerte un poco más pobre haciendo buenas limosnas, y que aparezca una ligera y esperanzada sonrisa en tu rostro que diga: os he encontrado Señor. Por fin caigan las máscaras y caricaturas de la fe, que se acabe aquello de condimentar nuestra vida y el mundo con una sal sosa, que por finresplandezca con toda su belleza y majestad la Iglesia y su Evangelio.