Humilitat, humilitat, humilitat. Al llarg de la història, en la conquesta de la vida, tots busquen la fortalesa, la prudència, la justícia, la saviesa, la pau, tots demanen una fe per moure muntanyes, una esperança que arribi fins al cel, tots una caritat gran com l’oceà. Gran ideal, preuada meta a la qual podria tendir tot cor que ha provat la bellesa i veritat de Déu. Coneixem el destí que volem assolir, però quantes vegades errem pel camí, no posem els mitjans adequats. Vegeu-ho en la vostra pròpia experiència: quantes vegades heu vist caure els vostres plans, esfondrar-se el sostre per faltar la clau de volta, per els fonaments, quantes vegades us heu trobat caiguts, confosos i sense pau, descobrint quanta desproporció entre allò desitjat i el que heu viscut . Una ment desperta, buscarà solució, preguntarà als més espavilats, preguntarà pels carrers i mercats, consultarà els més propers i els més llunyans, rebrà mil respostes i mètodes, centenars de llibres i de cursos. Tot i això, tota aquesta saviesa natural ferida pel pecat original, no collirà grans fruits. Pregunteu a la saviesa divina, sí a Aquell que baixant del cel es va encarnar de Maria Verge, pregunteu als sants, la resposta serà unànime: humilitat. Cerca-la, viu-la, anhela-la més que l’or, més que tot i assoliràs la meta, estaràs de fet refermada ja en ella. “La Sagrada Escriptura, germans, ens adverteix amb veu molt forta dient: Tothom qui s’enalteix serà humiliat, i qui s’humilia serà enaltit” (Regla de St. Benet, Cap. 7).“Si em pregunteu què és el més essencial en la religió i en la disciplina de Jesucrist, us respondré: el primer la humilitat, el segon la humilitat i el tercer la humilitat” (Sant Agustí, Epístola 118). “Fill meu, sigues humil en tot el que facis, i t’estimaran més que el qui fa molts regals. Com més gran siguis, més hauràs de humiliar-te; així agradaràs a Déu. Perquè gran és la misericòrdia de Déu, i ell revela als humils els seus secrets” (Eclo 3, 17-20). L’Evangeli és clar i el testimoni dels sants és palès. Qui vulgui collir que sembri humilitat, qui vulgui viure en pau que conquisti la humilitat, qui vulgui portar el nom cristià que es revesteix d’humilitat. Tota la resta serà poc més que fum i buit. “Déu defensa i lliura l’humil; l’humil estima i consola; a l’home humil s’inclina; a l’humil concedeix gràcia, i després del seu abatiment l’aixeca a gran honra. A l’humil descobreix els seus secrets, i el porta dolçament a Sí i l’invita. L’humil, rebut el greuge, està en pau; perquè està amb Déu i no amb el món. No pensis haver aprofitat res, si no t’estimes pel més inferior de tots” (Kempis, Llibre II, Cap. 2, núm. 2).
Humildad, humildad, humildad. En la carrera de la vida, en la conquista de las virtudes todos buscan la fortaleza, la prudencia, la justicia, la sabiduría, la paz, todos piden una fe para mover montañas, una esperanza que llegue hasta el cielo, todos una caridad grande como el océano. Gran ideal, hermosa meta a la que podría tender todo corazón que ha gustado la belleza y verdad de Dios. Vislumbramos el fin, pero cuántas veces erramos en el camino, no ponemos los medios adecuados. Vedlo en vuestra propia experiencia: cuántas veces habéis visto caer vuestros planes, derrumbarse el techo por faltar la piedra angular, por carecer del principal fundamento, cuántas veces se encuentra uno caído, confuso y sin paz, descubriendo cuánta desproporción entre lo deseado y lo vivido. Una mente despierta, buscará solución, preguntará a los más avispados, preguntará por las calles y mercados, consultará a los más allegados y a los más lejanos, recibirá mil respuestas y métodos, cientos de libros y de cursos. Sin embargo, toda esta sabiduría natural herida por el pecado original, no cosechará grandes frutos. Preguntad a la sabiduría divina, sí a Aquel que bajando de los cielos se encarnó de María Virgen, preguntad a los santos, la respuesta será unánime: humildad. Búscala, vívela, ansíala más que el oro, más que todo y alcanzarás la meta, estarás de hecho afianzada ya en ella.“La Sagrada Escritura, hermanos, nos advierte con voz muy fuerte diciendo: Todo el que se enaltece será humillado, y el que se humilla será enaltecido” (Regla de S. Benito, Cap. 7).“Si me preguntáis qué es lo más esencial en la religión y en la disciplina de Jesucristo, os responderé: lo primero la humildad, lo segundo la humildad y lo tercero la humildad” (San Agustín, Epístola 118). “Hijo mío, sé humilde en todo lo que hagas,y te estimarán más que al que hace muchos regalos.Cuanto más grande seas, más deberás humillarte;así agradarás a Dios.Porque grande es la misericordia de Dios,y él revela a los humildes sus secretos” (Eclo 3, 17-20). El Evangelio es claro y el testimonio de los santos es patente. Quién quiera cosechar que siembre humildad, quién quiera vivir en paz que conquiste la humildad, quién quiera llevar el nombre cristiano que se revista de humildad. Todo lo demás será poco más que humo y vacío. “Dios defiende y libra al humilde; al humilde ama y consuela; al hombre humilde se inclina; al humilde concede gracia, y después de su abatimiento le levanta a gran honra.Al humilde descubre sus secretos, y le trae dulcemente a Sí y le convida.El humilde, recibida la afrenta, está en paz; porque está con Dios y no en el mundo.No pienses haber aprovechado algo, si no te estimas por el más inferior de todos” (Kempis, Libro II, Cap. 2, núm. 2).