“És un ésser humà el fruit de la concepció en les primeres fases de desenvolupament? Des que es produeix la fecundació mitjançant la unió de l’espermatozoide amb l’òvul, sorgeix un nou ésser humà diferent de tots els que hi ha hagut, existeixen i existiran. En aquest moment s’inicia un procés vital essencialment nou i diferent dels de l’espermatozoide i de l’òvul, que ja té esperança de vida en plenitud. Des d’aquell primer instant, la vida del nou ésser mereix respecte i protecció, perquè el desenvolupament humà és un continu en què no hi ha salts qualitatius, sinó la progressiva realització d’aquest destí personal. Tot intent de distingir entre el no nascut i el nascut en relació amb la seva condició humana no té fonament.Així que no és veritat que al principi hi ha una certa realitat biològica, però que només arribarà a ser un ésser humà més tard? No. Des que es forma el nou patrimoni genètic amb la fecundació hi ha un ésser humà, a qui només cal desenvolupar-se i créixer per convertir-se en adult. A partir de la fecundació es produeix un desenvolupament continu en el nou individu de l’espècie humana, però en aquest desenvolupament mai no es dóna un canvi qualitatiu que permeti afirmar que primer no existia un ésser humà i després, sí. Aquest canvi qualitatiu només passa a la fecundació, ia partir de llavors el nou ésser, en interacció amb la mare, només necessita factors externs per arribar a adult: oxigen, alimentació i pas del temps. La resta ja hi és des del principi.
| Vida parroquial LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac Exèquies. Rosa Mª Ruscadella (LL) i Mercedes Albuicet (LL). Descansi en pau. Benedicció d’animals. Diumenge 29 de gener, a les 12:15 h. a St. Andreu de Llavaneres. Els participants rebran un dolç especial per aquell dia. Organitzada pel Grup d’Adolescents Parroquial. Festa de la Candelera.El proper dijous 2 de febrer, els horaris de missa seran:19 h. Parròquia de St. Andreu i 20 h. Parròquia de Sta. Maria de Caldes. Rosari de Lourdes. Dissabte 11 de febrer, després de missa de 19 h. a St. Andreu, pregària del Rosari de Lourdes amb torxes, pels carrers del poble fins a la capella de Lourdes de Can Matas. Audiència amb el Sant Pare. Mn. Andrew, junt amb 70 preveres de l’arxidiòcesi, gaudirà d’una audiència privada amb el Papa Francesc el proper dissabte 28 de gener. Encomanem aquest moment de gràcia per la nostra arxidiòcesi. |
Aleshores, amb quin fonament defensen alguns que el fill encara no nascut forma part del cos de la mare, i que és ella la única que pot decidir sobre el destí del fill? Els que argumenten així no tenen cap fonament en absolut. La realitat demostra categòricament que el fill és un ésser completament diferent de la seva mare, que es desenvolupa i reacciona pel seu compte, encara que la dependència de la seva mare sigui molt intensa, dependència que, per cert, continua molt de temps després del naixement. Ni tan sols formen part del cos de la mare la placenta, el cordó umbilical o el líquid amniòtic, sinó que aquests òrgans els ha generat el fill des de la seva etapa de zigot perquè els són necessaris per a les primeres fases de desenvolupament, i els abandona en néixer, de manera semblant a com, uns quants anys després del naixement, abandona les dents de llet quan ja no li són útils per continuar creixent. Per tant, pretendre que el fill forma part del cos de la mare no és, en el millor dels casos, més que no pas una mostra d’absoluta ignorància”.(El Aborto. 100 cuestiones y respuestas, Preguntas 3, 4 y 14, Conferencia Episcopal Española 1991).
| Adoració eucarística: St. Andreu: Dijous de 19:30-20 h. i 2n i 4rt Divendres, de 10-19 h. Contacte: Despatx: Sr. Joan Ferrer, tel. 696 595 703 | Mn. Andrew Llanes| Mn. David Navarro, tel. 697 754 759 santandreu473@arqbcn.cat | santvicenc690@arqbcn.cat | santamaria322@arqbcn.cat | https://parroquies3viles.com/ |
¿Es un ser humano el fruto de la concepción en sus primeras fases de desarrollo?Desde que se produce la fecundación mediante la unión del espermatozoide con el óvulo, surge un nuevo ser humano distinto de todos los que han existido, existen y existirán. En ese momento se inicia un proceso vital esencialmente nuevo y diferente a los del espermatozoide y del óvulo, que tiene ya esperanza de vida en plenitud. Desde ese primer instante, la vida del nuevo ser merece respeto y protección, porque el desarrollo humano es un continuo en el que no hay saltos cualitativos, sino la progresiva realización de ese destino personal. Todo intento de distinguir entre el no nacido y el nacido en relación con su condición humana carece de fundamento.
¿Así que no es verdad que al principio existe una cierta realidad biológica, pero que sólo llegará a ser un ser humano más tarde?No. Desde que se forma el nuevo patrimonio genético con la fecundación existe un ser humano al que sólo le hace falta desarrollarse y crecer para convertirse en adulto. A partir de la fecundación se produce un desarrollo continuo en el nuevo individuo de la especie humana, pero en este desarrollo nunca se da un cambio cualitativo que permita afirmar que primero no existía un ser humano y después, sí. Este cambio cualitativo únicamente ocurre en la fecundación, y a partir de entonces el nuevo ser, en interacción con la madre, sólo precisa de factores externos para llegar a adulto: oxígeno, alimentación y paso del tiempo. El resto está ya en él desde el principio.
Entonces, ¿con qué fundamento defienden algunos que el hijo aún no nacido forma parte del cuerpo de la madre, y que es ella la única que puede decidir sobre el destino del hijo? Quienes así argumentan no tienen ningún fundamento en absoluto. La realidad demuestra categóricamente que el hijo es un ser por completo distinto de su madre, que se desarrolla y reacciona por su cuenta, aunque la dependencia de su madre sea muy intensa, dependencia que, por cierto, continúa mucho tiempo después del nacimiento. Ni siquiera forman parte del cuerpo de la madre la placenta, el cordón umbilical o el líquido amniótico, sino que estos órganos los ha generado el hijo desde su etapa de cigoto porque le son necesarios para sus primeras fases de desarrollo, y los abandona al nacer, de modo semejante a como, varios años después del nacimiento, abandona los dientes de leche cuando ya no le son útiles para seguir creciendo. Por tanto, pretender que el hijo forma parte del cuerpo de la madre no es, en el mejor de los casos, más que una muestra de absoluta ignorancia.
(El Aborto. 100 cuestiones y respuestas, Preguntas 3, 4 y 14, Conferencia Episcopal Española 1991)