IV Diumenge T.O. (C) 30 de Gener de 2022 – Núm. 10
Sant Josep l’home que somia. (Audiència del Papa Francesc, 26 de gener del 2022). Avui voldria aturar-me a la figura de sant Josep com a home que somia. A la Bíblia, com a les cultures dels pobles antics, els somnis eren considerats un mitjà a través del qual Déu es revelava. El somni simbolitza la vida espiritual de cadascú de nosaltres, aquest espai interior, que cadascú està cridat a cultivar i custodiar, on Déu es manifesta i sovint ens parla. Però també hem de dir que dins de cadascun de nosaltres no hi ha només la veu de Déu: hi ha moltes altres veus. Per exemple, les veus de les nostres pors, les veus de les experiències passades, les veus de les esperances; i també hi ha la veu del maligne que vol enganyar-nos i confondre’ns. Per tant, és important assolir reconèixer la veu de Déu enmig de les altres veus. Josep demostra que sap cultivar el silenci necessari i, sobretot, prendre les decisions justes davant de la Paraula que el Senyor li dirigeix interiorment. Avui ens farà bé reprendre els quatre somnis narrats a l’Evangeli i que el tenen a ell com a protagonista, per entendre com situar-nos davant la revelació de Déu. L’Evangeli ens explica quatre somnis de Josep.
En el primer somni (cf. Mt 1,18-25), l’àngel ajuda a Josep a resoldre el drama que l’assalta quan se n’assabenta de l’embaràs de Maria: «No tinguis por de prendre Maria la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats» (vv. 20-21). I la seva resposta va ser immediata: «Quan Josep es despertà, va fer com l’Àngel del Senyor li havia manat» (v. 24). Moltes vegades la vida ens posa davant situacions que no comprenem i sembla que no tenen solució. Pregar, en aquests moments, vol dir deixar que el Senyor ens indiqui quina és la cosa justa que cal fer. De fet, sovint és la pregària la que fa néixer en nosaltres la intuïció de com resoldre aquesta situació. Estimats germans i germanes, el Senyor mai no permet un problema sense donar-nos també l’ajuda necessària per afrontar-lo. No ens llença al forn sols. No ens llença entre les bèsties. No. El Senyor quan ens fa veure un problema o desvetlla un problema, ens dóna sempre la intuïció, l’ajuda, la seva presència, per sortir, per resoldre’l.
[…] Però la pregària mai no és un gest abstracte o intimista, com volen fer aquests moviments espiritualistes més gnòstics que cristians. No, això no és. La pregària sempre està indissolublement unida a la caritat. Només quan unim a la pregària l’amor, l’amor pels fills pel cas que he dit ara o l’amor pel proïsme, aconseguim comprendre els missatges del Senyor. Josep resava, treballava i estimava —tres coses boniques per als pares: resar, treballar i estimar— i per això va rebre sempre el que calia per afrontar les proves de la vida. Encomanem-nos a ell i a la seva intercessió.
Sant Josep, vós sou l’home que somia, ensenyeu-nos a recuperar la vida espiritual com el lloc interior on Déu es manifesta i ens salva. Traieu de nosaltres el pensament que pregar és inútil; ajudeu cadascú de nosaltres a correspondre al que el Senyor ens indica. Que els nostres pensaments estiguin irradiats per la llum de l’Esperit, el nostre cor encoratjat per la seva força i les nostres pors salvades per la seva misericòrdia. Amén.
| Vida parroquial LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac Exèquies. Joaquim Grau (CA). Descansi en pau. Candelera. El dimecres 2 de febrer. A St. Andreu de Llavaneres aquell dia es trasllada la misa del matí a les 19 h. de la tarda. |
San José el hombre que sueña. (Audiencia del Papa Francisco, 26 de enero del 2022). Hoy quisiera detenerme en la figura de san José como hombre que sueña. En la Biblia, como en las culturas de los pueblos antiguos, los sueños eran considerados un medio a través del cual Dios se revelaba. El sueño simboliza la vida espiritual de cada uno de nosotros, ese espacio interior, que cada uno está llamado a cultivar y custodiar, donde Dios se manifiesta y a menudo nos habla. Pero también debemos decir que dentro de cada uno de nosotros no está solo la voz de Dios: hay muchas otras voces. Por ejemplo, las voces de nuestros miedos, las voces de las experiencias pasadas, las voces de las esperanzas; y está también la voz del maligno que quiere engañarnos y confundirnos. Por tanto, es importante lograr reconocer la voz de Dios en medio de las otras voces. José demuestra que sabe cultivar el silencio necesario y, sobre todo, tomar las decisiones justas delante de la Palabra que el Señor le dirige interiormente. Nos hará bien hoy retomar los cuatro sueños narrados en el Evangelio y que le tienen a él como protagonista, para entender cómo situarnos ante la revelación de Dios. El Evangelio nos cuenta cuatro sueños de José.
En el primer sueño (cf. Mt 1,18-25), el ángel ayuda a José a resolver el drama que le asalta cuando se entera del embarazo de María: «No temas tomar contigo a María tu mujer porque lo engendrado en ella es del Espíritu Santo. Dará a luz un hijo y tú le pondrás por nombre Jesús, porque él salvará a su pueblo de sus pecados» (vv. 20-21). Y su respuesta fue inmediata: «Despertado José del sueño, hizo como el Ángel del Señor le había mandado» (v. 24). Muchas veces la vida nos pone delante de situaciones que no comprendemos y parece que no tienen solución. Rezar, en esos momentos, significa dejar que el Señor nos indique cuál es la cosa justa para hacer. De hecho, muy a menudo es la oración la que hace nacer en nosotros la intuición de la salida, cómo resolver esa situación. Queridos hermanos y hermanas, el Señor nunca permite un problema sin darnos también la ayuda necesaria para afrontarlo. No nos tira ahí en el horno solos. No nos tira entre las bestias. No. El Señor cuando nos hace ver un problema o desvela un problema, nos da siempre la intuición, la ayuda, su presencia, para salir, para resolverlo.
[…] Pero la oración nunca es un gesto abstracto o intimista, como quieren hacer estos movimientos espiritualistas más gnósticos que cristianos. No, no es eso. La oración siempre está indisolublemente unida a la caridad. Solo cuando unimos a la oración el amor, el amor por los hijos por el caso que he dicho ahora o el amor por el prójimo, logramos comprender los mensajes del Señor. José rezaba, trabajaba y amaba —tres cosas bonitas para los padres: rezar, trabajar y amar— y por esto recibió siempre lo necesario para afrontar las pruebas de la vida. Encomendémonos a él y a su intercesión.
San José, tú eres el hombre que sueña, enséñanos a recuperar la vida espiritual como el lugar interior en el que Dios se manifiesta y nos salva. Quita de nosotros el pensamiento de que rezar es inútil; ayuda a cada uno de nosotros a corresponder a lo que el Señor nos indica. Que nuestros razonamientos estén irradiados por la luz del Espíritu, nuestro corazón alentado por Su fuerza y nuestros miedos salvados por Su misericordia. Amén.