On abundà el pecat, sobreabundà la gràcia. Avui dia, pocs compten amb el que significa el pecat original i les seves conseqüències. El baptisme d’infants, la necessitat dels sagraments, la necessitat de la gràcia, termes com el combat espiritual romanen absents en molts àmbits. El catecisme holandès el tractava com un pecat que es transmetia per imitació, ignorant que el peccatum naturæ és una cosa molt més greu i profunda, ja que afecta la mateixa naturalesa de tots els homes. Sant Pau VI, al Credo del Poble de Déu ho corregia afirmant amb rotunditat: «transmès a tots per propagació, i no per imitació» (n.16). Ignorar el pecat original és desconèixer la causa de la nostra desgràcia. És alhora ignorar l’abundància de gràcia que ha suposat la salvació, la regeneració profunda dels fills de Déu. Maria Immaculada ens guiï cap a la victòria sobre el pecat i les seves conseqüències ia un amor cada dia més ardent vers al Senyor i al germà.
La donació conjugal (II). “… Però, a mesura que la fi procreadora del matrimoni es va anar ocultant, va seguir fatalment el deteriorament de la fi unitiva: allà on l’anticoncepció s’ha imposat, la legalització del divorci s’ha convertit en la conseqüència natural; el que suposadament va néixer per alliberar el matrimoni de la “càrrega” dels fills, al final va acabar per “alliberar” els cònjuges del seu propi compromís. I, amb l’extensió del divorci, va venir l’augment de l’avortament, en volades d’ideologies monstruoses que conceben la maternitat com una mena d’esclavatge biològic de què s’ha d’alliberar la dona. Amb el temps, l’anticoncepció s’ha convertit en la causa primera de l’enfonsament demogràfic a Occident, la natalitat del qual accentua el seu declivi econòmic i propicia les allaus immigratòries que tant convenen al capitalisme global, que d’aquesta manera pot pagar sous cada vegada més baixos (la qual cosa, alhora, dissuadeix les noves generacions de casar-se i tenir fills). Així, es propicien noves formes d’amor narcisista, solipsista, que estimen més la seva pròpia embriaguesa i exaltació i fan de ser estimat un fantasma a la mida del seu desig. Formes d’amor que, inevitablement, fracassen quan aquest fantasma mostra les imperfeccions i les misèries; perquè aquests amors narcisistes només viuen de cobejar. El veritable amor conjugal, en canvi, viu de donar-se sense demanar res a canvi; i així, per pura gratuïtat, obté la seva recompensa, que no és altra sinó sentir-se lligat, vençut per l’altre, envaït per l’alegria silenciosa del lliurament”. (Revista Misión, 26-7-2022)
| Adoració eucarística: St. Andreu: Dijous de 19:30-20 h. i 2n i 4rt Divendres, de 10-19 h. Contacte: Despatx: Sr. Joan Ferrer, tel. 696 595 703 | Mn. Andrew Llanes| Mn. David Navarro, tel. 697 754 759 santandreu473@arqbcn.cat | santvicenc690@arqbcn.cat | santamaria322@arqbcn.cat | https://parroquies3viles.com/ |
Donde abundó el pecado, sobreabundó la gracia. Hoy en día pocos cuentan con lo que significa el pecado original y sus consecuencias. El bautismo de niños, la necesidad de los sacramentos, la necesidad de la gracia , términos como el combate espiritual permanecen ausentes en muchos ámbitos. El catecismo holandés lo trataba como un pecado que se transmitía por imitación, ignorando que el peccatum naturæes algo mucho más grave y profundo, pues afecta a la mismanaturaleza de todos los hombres. San Pablo VI, en el Credo del Pueblo de Dios lo afirmó con rotundidad: «transmitido a todospor propagación, yno por imitación» (n.16). Ignorar el pecado original es desconocer la causa de nuestra desgracia. Es a la vez, es ignorar la abundancia de gracia que ha supuesto la salvación, la regeneración profunda de los hijos de Dios. Maria Immaculada nos guíe hacia la victoria sobre el pecado y la muerte y a un amor cada día más ardiente hacia el Señor y el hermano.
La donación conyugal (II). “… Pero, a medida que el fin procreador del matrimonio se fue ocultando, siguió fatalmente el deterioro del fin unitivo: allá donde la anticoncepción se ha impuesto, la legalización del divorcio se ha convertido en su consecuencia natural; lo que supuestamente nació para liberar al matrimonio de la “carga” de los hijos, al final acabó por “liberar” a los cónyuges de su propio compromiso. Y, con la extensión del divorcio, vino el aumento del aborto, en volandas de ideologías monstruosas que conciben la maternidad como una suerte de esclavitud biológica de la que la mujer debe liberarse. Con el tiempo, la anticoncepción se ha convertido en la causa primera del hundimiento demográfico en Occidente, cuya baja natalidad acentúa su declive económico y propicia las avalanchas inmigratorias que tanto convienen al capitalismo global, que de este modo puede pagar sueldos cada vez más bajos (lo cual, a su vez, disuade a las nuevas generaciones de casarse y tener hijos). Así, se propician nuevas formas de amor narcisista, solipsista, que aman más su propia embriaguez y exaltación y hacen del ser amado un fantasma a la medida de su deseo. Formas de amor que, inevitablemente, fracasan cuando ese fantasma muestra sus imperfecciones y miserias; porque estos amores narcisistas solo viven de codiciar. El verdadero amor conyugal, en cambio, vive de donarse sin pedir nada a cambio; y así, por pura gratuidad, obtiene su recompensa, que no es otra sino sentirse ligado, vencido por el otro, invadido por la alegría silenciosa de la entrega”. (Revista Misión, Juan Manuel de Prada 26-7-2022)