VIII Diumenge T.O. (C) 27 de Febrer de 2022 – Núm. 14
Quan fa que no parles del Crist i l’Evangeli als altres? Pel baptisme vas ser ungit sacerdot, profeta i rei, estàs cridat a ser sal i llum, Crist t’envia per anunciar la Bona Nova. Amb el S. Pare Pau VI podríem dir: Pobre de mi, si no anunciés l’Evangeli! Crist mateix m’ha enviat per a això. Jo sóc apòstol, sóc també testimoni. Com més llunyà és el terme i més difícil el mandat, amb més vehemència l’amor que el Crist em té m’obliga. Jo he de predicar el seu nom: Jesús és el Messies, el Fill del Déu viu […] ell és la llum, ell és la veritat, sí, ell ens és camí, veritat i vida. Crist és pa i font d’aigua viva, que sadolla la nostra fam i la nostra set; ens és pastor, cabdill, exemple; és per a nosaltres consol, ens és germà (Homilia, Manila 29-11-1970).
En defensa de la pau. «En la mesura que els homes són pecadors, els amenaça i els amenaçarà fins a la vinguda de Crist, el perill de guerra; en la mesura que, units per la caritat, superen el pecat, se superen també les violències fins que es compleixi la paraula: “Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.” (Is 2, 4)» (GS 78). El cinquè manament condemna l’eliminació voluntària de la vida humana. […] Tot ciutadà i tot governant estan obligats a entestar-se a evitar les guerres. Tanmateix, “mentre existeixi el risc de guerra i falti una autoritat internacional competent i proveïda de la força corresponent, un cop esgotats tots els mitjans d’acord pacífic, no es podrà negar als governs el dret a la legítima defensa” (GS 79 ). La gravetat d’aquesta decisió sotmet aquesta a condicions rigoroses de legitimitat moral. Cal alhora: 1) Que el dany causat per l’agressor a la nació o a la comunitat de les nacions sigui durador, greu i cert. 2) Que tots els altres mitjans per posar fi a l’agressió hagin resultat impracticables o ineficaços. 3) Que es reuneixin condicions serioses d’èxit. 4) Que l’ús de les armes no comporti mals i desordres més greus que el mal que es pretén eliminar. (Catecisme núm. 2307-2309).
Pandèmia, sequera, guerres… Potser com mai escoltarem aquestes paraules d’esperança el proper Dimecres de Cendra: “Ara, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor; dejuneu, ploreu, poseu-vos de dol! Esquinceu-vos el cor, i no els vestits! Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l’amor, i es desdiu de fer el mal». Qui sap si es penedirà i es desdirà, si encara beneirà la terra i podreu oferir al Senyor, el nostre Déu, pans, oli i vi? (Joel 2, 12-14). Així doncs, amb confiança filial i edificats fermament en Crist afirmem: ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació (2 Co 6, 2).
Ordenació de cinc preveres. El proper 27 de febrer, a les 17 h., a la Basílica de la Sagrada Família. Encomanem-los perquè per l’amor entranyable del nostre Déu assoleixin un cor semblant al de Crist Bon Pastor i donem gràcies al Senyor perquè segueix enviant operaris als seus sembrats, fent fecunda la nostra arxidiòcesi.
| Vida parroquial LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac Dimecres de Cendra. Horaris de missa: 18:30 h. a Santa Maria de Caldes | 19 h. a St. Andreu | 20 h. St. Vicenç. Via Crucis. A St. Vicenç divendres a les 19 h. | A St. Andreu diumenges a les 18 h. amb el Cos de Portants. Trobada de joves. Catequesi i formació. Diumenge 6 de març, a les 18:30 h., a St. Vicenç de Montalt. |
¿Cuánto hace que no hablas de Cristo y del Evangelio a los demás? Por el bautismo fuiste ungido sacerdote, profeta y rey, estás llamado a ser sal y luz, Cristo te envia para anunciar la Buena Nueva. Con el Santo Padre Pablo VI podríamos decir: ¡Ay de mí si no anuncio el Evangelio! Para esto me ha enviado el mismo Cristo. Yo soy apóstol y testigo. Cuanto más lejana está la meta, cuanto más difícil es el mandato, con tanta mayor vehemencia nos apremia el amor. Debo predicar su nombre: Jesucristo es el Mesías, el Hijo de Dios vivo […] él es la luz, la verdad, más aún, el camino, y la verdad, y la vida; él es el pan y la fuente de agua viva, que satisface nuestra hambre y nuestra sed; él es nuestro pastor, nuestro guía, nuestro ejemplo, nuestro consuelo, nuestro hermano. (Homilía, Manila 29-11-1970).
En defensa de la paz. «En la medida en que los hombres son pecadores, les amenaza y les amenazará hasta la venida de Cristo, el peligro de guerra; en la medida en que, unidos por la caridad, superan el pecado, se superan también las violencias hasta que se cumpla la palabra: “De sus espadas forjarán arados y de sus lanzas podaderas. Ninguna nación levantará ya más la espada contra otra y no se adiestrarán más para el combate” (Is 2, 4)» (GS 78). El quinto mandamiento condena la destrucción voluntaria de la vida humana. […] Todo ciudadano y todo gobernante están obligados a empeñarse en evitar las guerras. Sin embargo, “mientras exista el riesgo de guerra y falte una autoridad internacional competente y provista de la fuerza correspondiente, una vez agotados todos los medios de acuerdo pacífico, no se podrá negar a los gobiernos el derecho a la legítima defensa” (GS 79). Se han de considerar con rigor las condiciones estrictas de una legítima defensa mediante la fuerza militar. La gravedad de semejante decisión somete a esta a condiciones rigurosas de legitimidad moral. Es preciso a la vez: 1) Que el daño causado por el agresor a la nación o a la comunidad de las naciones sea duradero, grave y cierto. 2) Que todos los demás medios para poner fin a la agresión hayan resultado impracticables o ineficaces. 3) Que se reúnan las condiciones serias de éxito. 4) Que el empleo de las armas no entrañe males y desórdenes más graves que el mal que se pretende eliminar. (Catecismo núms. 2307-2309).
Pandemia, sequía, guerra… Quizá como nunca escucharemos estas palabras de esperanza el próximo Miércoles de Ceniza: “Ahora convertíos a mí de todo corazón, con ayunos, llantos y lamentos; rasgad vuestros corazones, no vuestros vestidos, y convertíos al Señor vuestro Dios, un Dios compasivo y misericordioso, lento a la cólera y rico en amor, que se arrepiente del castigo. ¡Quién sabe si cambiará y se arrepentirá dejando tras de sí la bendición, ofrenda y libación para el Señor, vuestro Dios! (Joel 2, 12-14). Así pues con confianza filial y edificados firmemente en Cristo afirmemos: ahora es el tiempo favorable, ahora es el día de la salvación (2 Co 6, 2).
Ordenación de cinco presbíteros. El próximo 27 de febrero, a las 17 h., en la basílica de la Sagrada Familia. Encomendémoslos para que por la entrañable misericordia de nuestro Dios alcancen un corazón semejante al de Cristo Buen Pastor y demos gracias al Señor por seguir enviando obreros a su mies, haciendo fecunda nuestra archidiócesis.