Multitasking
La multitasca (multitasking en anglès) és una capacitat per realitzar més d’una tasca o activitat alhora. Això que per les mares de família, per tants empresaris i autònoms (i … també pels mossens!) és el seu dia a dia, on constantment s’han d’anar apagant focs, s’han de cobrir molts fronts i s’han de preveure tantes coses, està més que estudiat a nivell psicològic i empresarial i es considera com una font d’ineficiència i d’errors. La raó està en una atenció insuficient i a la necessitat constant d’actualitzar informació. Tres són les conseqüències: es redueix la productivitat (calculat entorn al 40 %, doncs amb cada canvi de tasca s’ha de recordar informació relacionada i hi ha més probabilitats d’errors), es perjudica l’enfocament correcte (confonent allò important amb allò urgent) i mata la força de voluntat (l’atenció es dispersa, la presa de decisions es fan lentes i creix el cansament)(cf. https://www.ceupe.com/blog/que-es-el-multitasking.html). Cal doncs recuperar la capacitat de concentració. Cal doncs prioritzar i jerarquitzar,conèixer què és el més important, fer-ho pel matí (així no haurem de perdre temps pensant-hi durant el dia), eliminar les distraccions, posant un temps màxim per a cada cosa, fent descansos curts entre activitats, i dedicar-hi tota la nostra atenció i capacitat. Algú em dirà, què fa aquest parlant-nos de feina i multitasking enmig de l’estiu? Ja està bé, ja… La raó l’he trobat amb l’actitud de Jesús en l’evangeli d’aquest diumenge. Està absort, no es deixa distreure del que és important, concentrat en la seva missió redemptora, res no se li pot anteposar: Jesús no li contestà ni una paraula. I quan és preguntat diu: únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel. Tan de bo, en les nostres famílies i parròquies descobríssim què és el més important i ens hi apliquéssim del tot, tan de bo descobríssim allò que dóna sentit a la nostra vida, descobríssimla prioritat de la caritat per damunt de tot, la prioritat de la missió per damunt de tot. El manteniment dels béns, la salut del cos, etc. són coses bones, però la salut de les ànimes i els béns sobrenaturals les sobrepassen. Quantes vegades ens perdem en coses vanes, quant de temps perdut, quantes omissions amb els pobres i els malalts, amb els fills i els esposos/es… Clamem com aquella dona cananea, clamem per ser fidels a la nostra vocació, i fem-ho esgrimint com ella l’únic títol que és capaç de vèncer el cor de Déu: la humilitat.+ Mn. David Navarro Manich
Cartes al rector
Aquesta secció que anirà apareixent de tant en tant, permetrà presentar reflexions, dubtes, queixes, accions de gràcies, del poble fidel. Aquestes constaran com anònimes, i poden tenir una extensió màxima d’unes 100 paraules. Es pot fer per escrit o enviant al correu: santandreu473@arqbcn.cat
Querido mosén,
Hace un año y medio que me he casado. Estoy feliz. Sé que este es mi camino. Admiro a mi esposa, de hecho me encanta. No la cambiaría por nada del mundo. Con todo, veo que el suflé ya se va bajando. Todas emociones y sentimientos que llenaban mi vida parece que van perdiendo fuelle. Es más, con la boca pequeña me atrevo a decir, que el último mes me estoy resintiendo de la convivencia. Sin menoscabo al amor y aprecio que le tengo, a veces los reproches, malentendidos, negaciones y cosas que me irritan parece que nublan un poco la relación. Ya que nos casó, ¿puede darme una clave para salir airoso de este momento de dificultad?
Sebastián N., St. Andreu de Llavaneres
Respuesta
Querido Sebastián,
Los sentimientos van perdiendo fuelle ¡pero irá ganando la virtud y la entrega! El fuego de lugar a las brasas, donde bien se pueden cocinar tus carnes. Estas crisis son frecuentes en los primeros pasos (y seguramente en los siguientes jeje). Ciertamente no es incompatible estar encantado y compartir los mismos ideales, con a la vez una multitud de detalles que nos dificultan el día a día:cada uno somos “de nuestro padre y de nuestra madre”. Las educaciones recibidas durante años son distintas y se nota.Ser un solo corazón, una sola carne es un trabajo de tiempo, no te canses antes de tiempo. Si no entiendes en ocasiones a tu mujer, piensa que muchas veces ella tampoco te entiende a ti. Hablad lo que os preocupa, cúrratelo un poco para sacar cemento de cuestiones sin importancia, que solo buscan “ponerse por encima y tener razón”.Ponle buen humor y la carne en el asador con la misma ilusión con la que te acercaste al altar. El día de tu boda,bien satisfecho,quemaste las naves, así que lánzate y cuídala que no tienes otra: y es más, ¡sé que no quieres otra! Como Cristo, no has venido a ser servido sino a servir, y que hay más alegría en dar que en recibir. Si trabajas la humildad y la disposición al servicio, y si te acercas a la fuente de la gracia con la oración y los sacramentos, mirarás a tu mujer con la mirada de Cristo, y entonces te aseguro que tu corazón arderá y cualquier dificultad será extinguida como paja en la hoguera. Hace tiempo que no os veo en misa. Ven con tu mujer y antes os confesáis: ¡el Señor que os unió os purifique, reconcilie y una más! Y, sin menoscabo de todo lo dicho anteriormente, en caso de duda, recuerda esto: tu mujer tiene la razón.
Notícies parroquials
LL = St. Andreu de Llavaneres | SV = St. Vicenç de Montalt | CA = Sta. Maria de Caldes d’Estrac
Exèquies. Maria Vives (CA). Descansi en pau.
Matrimoni. Alejandro i Marta (LL), i Keily Bonilla i Juan Pablo (LL). Felicitats!
Visita dels Missioners Eucarístics. A les misses dominicals de St. Vicenç i Caldes, d’aquest cap setmana 19-20 d’agost tindrem la visita del missioner P. Justo Lofeudo, que ens informarà de la inauguració d’una Capella amb Adoració Perpètua a Vilassar de Mar.
Mercat dels Brocanters. En el pati de la rectoria de St. Andreu de Llavaneres, del divendres 18 d’agost, a les 17 h., fins el diumenge 20 a la 13:30 h. A benefici de la Parròquia, Caritas i l’Escola de les Germanes del Sagrat Cor de Nandurbar (India).